miércoles, 20 de mayo de 2015

45.- BULL TORRAT


RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA.


16-05-2015.  



Calia xercolar la terra de les tomaqueres, anar lligant-les a les canyes amb espart i llevant-los algun xuplador que tènia ja respectant, com no, algun xanglot que sobraba. No calia regar-les perquè a la tomaquera calia fer-la patir però sense passar-se. Un mal reg faria que pegara una estirada desperdiciá perquè no desenrotllarien flors. Va acabar tirant-los sofre que havia posat dins d'un calcetí i amb la mà menejava de dalt baix i així queia la pols sobre les mates. Després d'acabar amb això i baix d’un marge pegat a la séquia va tirar bona cosa de fem, va remoure i va fer un solc en la terra i va sembrar jolivert, regant-ho després amb una arruixadora. Em deia ell que “en mayo siembra el perejil y tendrás todo el año". 

La meua tia estava aqueferada llavant els llençols en el llavador de la séquia, per a això gastava una pastilla de sabó casolà, perquè una vegada a l'any, a finals de l'estiu, es reunien les dones de la contornada i amb els olis d'oliva rancis o usats colats i mesclat amb sosa càustica elaboraven les pastilles de sabó per a tot l'any. 

Bé. Encara era enjorn i estàvem amb un café de xicòria des de bon mati. La meua iaia havia encés la llar i es disposava a torrar un "Bull". Alguns es preguntaran que això que és. Antigament no existien les neveres ni congeladors i per a conservar els aliments, sobretot el peix, s'usava la sal. Com passa amb el porc, de la tonyina s'aprofita tot i no era ni més ni menys que l'estómac d'eixe peix prèviament salat i que en aquells temps formava part del menjar de subsistència pel seu baix preu. Encara que la manera de cuinar-ho que més es coneix és amb ceba i pebre roig de fulla una vegada dessalat i bullit rebutjant l'aigua, sofregint-ho i deixant que coguera bé. 

    
   Ella ho havia dessalat prèviament ficant-ho en aigua freda sobre una hora sense canviar-se-la perquè havia de quedar lleugerament salat al contrari no valdria res. Ho va assecar bé en un drap net, va avivar les brases i va posar sobre elles les graelles perquè es calfaren. La cosa tenia el seu truc. 


El "bull" havia xuplat aigua i havia de fer-se directament sobre les brases, però si així ho feia les apagaria i no es faria. Pero tenia un truc de posar-ho sobre la graella donant-li voltes fins que haguera perdut tota la seua humitat, rematant la faena, ara si, directament sobre les brases. Una bona llesca de pa, un trosset de "bull" amb el seu oli i al cel. 

RECUERDOS DE MI INFANCIA 

Había que remover la tierra a las tomateras, ir atándolas a las cañas con esparto y quitándoles algún que otro "chupón" que les sobraba. No había que regarlas porque a la tomatera había que hacerla sufrir pero sin pasarse. Un mal riego haría que pegara un estirón desperdiciado por que no desarrollarían flores. Terminó echándoles azufre que había puesto dentro de un calcetín y con la mano meneaba de arriba abajo y así caía el polvo sobre las matas. Después de acabar con eso y debajo de un margen pegado a la acequia echó buena cosa de estiércol, removió e hizo un surco en la tierra y sembró perejil, regándolo después con una regadera. Me decía él que “en mayo siembra  perejil y tendrás todo el año". 

Mi tía estaba atareada lavando las sábanas en el lavadero de la acequia, para ello usaba una pastilla de jabón casero, pues una vez al año, a finales del verano, se reunían las mujeres de los alrededores y con los aceites de oliva rancios o usados colados y mezclado con sosa caustica elaboraban las pastillas de jabón para todo el año. 

Bien. Todavía era temprano y estábamos con un café de achicoria desde buena mañana. Mi abuela había encendido la chimenea y se disponía a torrar un "Bull". Algunos se preguntaran eso que es. Antiguamente no existían los frigoríficos ni congeladores y para conservar los alimentos, sobre todo el pescado, se usaba la sal. Como pasa con el cerdo, del atún se aprovecha todo y no era ni más ni menos que el estómago de ese pez previamente salado y que en aquellos tiempos formaba parte de la comida de subsistencia por su bajo precio. Aunque la manera de cocinarlo que más se conoce es con cebolla y pimentón de hojilla una vez desalado y hervido desechando el agua, sofriéndolo y dejando que se cociera bien. 

Ella lo había desalado previamente metiendolo en agua fría sobre una hora sin cambiársela porque debía quedar ligeramente salado de lo contrario valdría nada. Lo secó bien con un paño limpio, avivó las brasas y puso sobre ellas una parrilla para que se calentara. La cosa tenía su truco. El "bull" había chupado agua y debía hacerse directamente sobre las brasas, pero si así lo hacía las apagaría y no se haría, pero tenía el truco de ponerlo sobre la parrilla dándole vueltas hasta que hubiera perdido toda su humedad, rematando la faena, ahora sí, directamente sobre las brasas. Una buena rebanada de pan, un trocito de "bull" con su aceite y al cielo.