jueves, 7 de mayo de 2015

32.- CARXOFES A LA BRASA


RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA. PUBLICAT EN EL DIARI LES PROVÍNCIES 

14-02-2015.  




   No recorde si llavors Sant Valentí ja se celebrava però la veritat que este dissabte, els meus pares eixirien a sopar i em tocava quedar-me a casa dels meus iaios. Plovia i feia fret. Sempre feia fred a casa dels meus iaios. La ximenera no calfava per que la  casa era gran i ens havíem de col·locar al voltant del foc per a rebre la calor de dos trossos de seps amb confes d'ametles. Estaven preparant per a sopar carxofes per a torrar-les, per a això els havien tallat el rabo i els havien donat un colp per a obrir-les i havien ficat dins un all pelat, sal i oli d'oliva. El meu iaio, apartava les brases per a anar col·locant una a una sobre elles. Uns trossos de cansalada magrosa i uns choricets, farien un sopar espectacular. Per al mimat de la casa, una pexuga de pollastre.

   Torrar a la brasa feia del menjar una cosa molt especial.  Donar-li dos voltes al pa sobre les graelles i posar-li un poquet d'oli ja era el màxim. Però el meu iaio li agradava molt fer un foratet en la cendra i col·locar un cabesa sencera  d'alls perquè es torrara. Desgranarlos  una vegada fets i  menjar-los era exquisits.




   Ens vam posar a sopar eixes coses senzilles que despertaven els nostres sentits. Sobre la cendra i propet de les brases uns ous de gallina del corral perquè es feren el més just i quedaren melosos. El colofó a tot un espectacle culinari. L'ensalada de llicsons adobada amb sal, llima i oli no va faltar.

   Després de sopar i d'avivar el foc, no vaig tindre més que resignar-me a resar el rosari, que era habitual totes les nits, encara que el meu iaio remugara però acceptara sense remei. Em vaig assentar sobre els seus genolls i a poc a poc me'n vaig anar dormint amb el romanç constant de Dios te salve maría llena eres de gracia…

   L'olor que desprenien les Fresilles m'encantava. Les havíem tallat de la caseta i posades en un pitxer en aigua. Eixes flors en forma de campaneta blanca i groga que records em porten.

   El son em va véncer i em van despertar a l'acabar de resar per a anar al llit. Pujar les escales a trompades, posar-me el pijama i ficar-me en el llit acabat de calfar amb una planxa de carbó,  els  llençols de fil …


RECUERDOS DE MI INFANCIA


   No recuerdo si entonces San Valentín ya se celebraba pero la verdad que este sábado, mis padres saldrían a cenar y me tocaba quedarme en casa de mis abuelos. Llovía y hacía frío. Siempre hacía frío en casa de mis abuelos. La chimenea no calentaba porque  la casa era grande y nos debíamos colocar alrededor del fuego para recibir el calor de dos trozos de cepas con cortezas de almendras. Estaban preparando para cenar alcachofas para asarlas, para eso los habían cortado el rabo y les habían dado un golpe para abrirlas y habían metido dentro un ajo pelado, sal y aceite de oliva. Mi abuelo, apartaba las brasas para ir colocando una a una sobre ellas. Unos trozos de tocino magroso y unos chorizos, harían un cenar espectacular. Para el mimado de la casa, una pechuga de pollo.
   
   Torrar a la brasa hacía del comer una cosa muy especial. Darle dos vueltas al pan sobre las parrillas y ponerle un poquito de aceite ya era el máximo. Pero mi abuelo le gustaba mucho hacer un agujero en la ceniza y colocar un cabeza entera de ajos para que se cocieran. Desgranar y comer los ajos una vez hechos era  exquisito.

   Nos pusimos a cenar esas cosas sencillas que despertaban nuestros sentidos. Sobre la ceniza y cerca de las brasas unos huevos de gallina del corral porque se hicieran lo justo y quedaran melosos. El colofón a todo un espectáculo culinario. La ensalada de llicsons aderezada con sal, limón y aceite no faltó.

   Después de mojar y de avivar el fuego, no tuve mes que resignarme a rezar el rosario, que era habitual todos los noches, aunque mi abuelo rumiara pero aceptara sin remedio. Me senté sobre sus rodillas y poco a poco me  fui durmiendo con el romance constante de Dios te salvo maría llena eres de gracia...

   El olor que desprendían las Fresillas me encantaba. Las habíamos cogido de la casita y puestas en un jarrón en agua. Esas flores en forma de campanilla blanca y amarilla que recuerdos me traen.

   El sueño me venció y me despertaron al acabar de rezar para ir a la cama. Subir las escalas a trompicones, ponerme el pijama y meterme en el cama acabada de calentar con una plancha de carbón, los sábanas de hilo...