sábado, 30 de mayo de 2015

CLÒTXINA VALENCIANA






   Estem en plena temporada de la Clòtxina Valènciana que s'inicia en la lluna plena d'abril i es prolonga fins a la minvant d'agost, coincidint amb els mesos que no tenen erre. 

   L'origen d'esta activitat en terres valencianes es remunta al segle XIX, quan en el port de València s'instal·len els bacs Clòtxiners, autèntics barcos amarrats al fons i amb una coberta modificada per a les labors de la Clòtxina. Vint-i-dos és el número exacte d'embarcacions que se situen en el port.



   La Clòtxina (mitilus galloprovincialis) que es cria en les aigües del port de valència és superior al musclo gallec per el seua aroma, sabor i suculència donada les característiques de les seues aigües. 

  La Clòtxina també es diferencia del musclo per la seu menor grandària, una tonalitat més suau i per un sabor més intens. A més, la Clòtxina de València es reproduïx una vegada a l'any, és de temporada, mentres que el musclo es reproduïx tot l'any.

RECEPTA: 

   Netegem les clóchinas i les fiquem en una casola sense aigua. Afegim un full de llorer, una llima amb pell tallats a trossos, uns gallons d'all xafats amb pell i una culleradeta de pebre roig en full. Tapem i removem la cassola perquè es mescle tot i li donem foc fort. Removem de tant en tant sense destapar. Quan vegem que obrin i han soltat la seua aigua, servim immediatament. Tot el seu sabor de mar concentrat. 

Una delícia 


CLÓCHINA VALENCIANA


   Estamos en plena temporada de la Clóchina Valenciana que se inicia en la luna llena de abril y se prolonga hasta la menguante de agosto, coincidiendo con los meses que no tienen erre. 

   El origen de esta actividad en tierras valencianas se remonta al siglo XIX, cuando en el puerto de Valencia se instalan las bateas clochineras, auténticos barcos amarrados al fondo y con una cubierta modificada para las labores de la clóchina. Veintidós es el número exacto de embarcaciones que se sitúan en el puerto.

   La clóchina (mitilus galloprovincialis) que se cría en las aguas del puerto de valencia es superior al mejillón gallego por su aroma, sabor y jugosidad dada las características de sus aguas. 

   La clóchina también se diferencia del mejillón por su menor tamaño, una tonalidad más suave y por un sabor más intenso. Además, la clóchina de Valencia se reproduce una vez al año, es de temporada, mientras que el mejillón se reproduce todo el año. 

RECETA: 

   Limpiamos las clóchinas y las metemos en una cazuela sin agua. Añadimos una hoja de laurel, un limón con piel cortados a trozos, unos gajos de ajo chafados con piel y una cucharadita de pimentón en hojilla. Tapamos y removemos la cazuela para que se mezcle todo y le damos lumbre a fuego fuerte. Removemos de vez en cuando sin destapar. Cuando veamos que abren y han soltado su agua, servimos de inmediato. Todo su sabor de mar concentrado. 

Una delicia.  




No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada