domingo, 10 de mayo de 2015

35.- ESPÀRRECS DE MARGE A LA VINAGRETA


RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA. PUBLICAT EN EL DIARI LES PROVÍNCIES 

07-03-2015.  





   Ja era cap de setmana una altra vegada. Era dissabte. La setmana de col·legi havia transcorregut amb normalitat. Estàvem anant cap a la caseta pujats en el carro. Jo assentat al costat del meu iaio portant les regnes de l'animal, que encara que es coneixia a la perfecció el camí, no calia descuidar. La meua iaia i la meua tia assentades cara a cara en unes cadires dins del carro, resguardant-se del sol amb una ombrel·la. El camp estava preciós. Els ceps estaven llaurades i alguns havien sembrat entre solc y solc favar. Encara que de secà, el temps havia acompanyat amb la pluja i estaven preciósos. Hi hauria faves per a fer el perolet de pasqua. 

   Arribem a la caseta i vam anar a veure l'hortalissa. Les cebes anaven a bon ritme i el favar ja tenia faves en la seua part més baixa. La meua iaia va començar a despuntar-les perquè així quallarien més les flors que quedaven i es farien molts més grossos els fruits. Això sempre ho feia ella, posant-les dins del seu davantal que aguantava amb una mà a manera de cistella, perquè d'eixes puntes faria un menjar que només una vegada a l'any es podria disfrutar. 

   La meua iaia, amb els brots del favar que havia tallat feia una exquisita truita que ens menjaríem a mig dia. Llavava i escorria bé els brots. En una paella amb oli d'oliva i abans de que es calfara, posava els brots amb un poc de sal i la tapava. A foc lent esperava que acabara de crepitar per a donar-los la volta. Batia uns ous i incorporava els brots a penes fregits. Mesclava bé i feia la truita com si de creïlles es tractara. Eixe sabor especial i poc conegut era meravellós. I fins a l'any que ve ja no ho tornaríem a assaborir. 

   Però encara quedava una sorpresa. El meu iaio havia fet espàrrecs de marge i amb ells vam fer una vinagreta. Bullim amb aigua, sal i vinagre les puntes dels espàrrecs. Una vegada fets, els refredem amb aigua. Tallem pebrera roja i ceba a la què incorporem els espàrrecs bullits, afegim un poc de sal, oli i vinagre i deixem reposar. Magnific menjar en un dia de sol radiant. 



RECUERDOS DE MI INFANCIA


   Ya era fin de semana otra vez. Era sábado. La semana de colegio había transcurrido con normalidad. Estábamos yendo hacia la casita subidos en el carro. Yo sentado en el lado de mi abuelo portando las riendas del animal, que aunque se conocía a la perfección el camino, no se podía descuidar. Mi abuela y mi tía sentadas cara a cara en unas sillas dentro del carro, resguardándose del sol con una sombrilla. El campo estaba precioso. Los cepas estaban labradas y algunos habían sembrado entre surco y surco habas. Aunque de secano, el tiempo había acompañado con la lluvia y estaban preciosas. Habría habas para hacer el “perolet” de pascua. 

   Llegamos en la casita y fuimos a ver la hortaliza. Las cebollas iban a buen ritmo y el favar (planta del haba) ya tenía habas en su parte más baja. Mi abuela empezó a despuntarlas porque así cuajarían más las flores que quedaban y se harían muchos más gordos los frutos. Eso siempre lo hacía ella, poniéndolas dentro de su delantal que aguantaba con una mano a modo de cesta, porque de esas puntas haría un manjar que solo una vez a al año se podría disfrutar. 

   Mi abuela, con los brotes del favar que había cortado hacía una exquisita tortilla que nos comeríamos a medio día. Lavaba y escurría bien los brotes. En una sartén con aceite de oliva y antes de que se calentara, ponía los brotes con un poco de sal y la tapaba. A fuego lento esperaba a que acabara de crepitar para darles la vuelta. Batía unos huevos e incorporaba los brotes apenas fritos. Mezclaba bien y hacía la tortilla como si de patatas se tratara. Ese sabor especial y poco conocido era maravilloso. Y hasta el año que viene ya no lo volveríamos a saborear. 

   Pero aún quedaba una sorpresa. Mi abuelo había hecho espárragos trigueros y con ellos hiciéramos una vinagreta. Hervimos con agua, sal y vinagre las puntas de los espárragos. Una vez hechos, los enfriamos con agua. Cortamos pimiento roja y cebolla a la qué incorporamos los espárragos hervidos, añadimos un poco de sal, aceite y vinagre y dejamos reposar. Magnífico comida en un día de sol radiante.