viernes, 8 de mayo de 2015

33.- GAMBETA AMB BLEDES



RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA. PUBLICAT EN EL DIARI LES PROVÍNCIES 

21-02-2015






   Els camps de ametlers en flor presagiaven que la primavera ja estava prop. A penes en un mes estaríem en l'estació més bonica de l'any. Els dies s'anaven allargant i amb ells les hores de llum. El meu iaio havia tingut una setmana complicada. Havia hagut de netejar la ximenera de casa perquè va començar a escopir fum res més l'encenia. Per a això va haver de pujar a la teulada i abaixar una corda per la ximenera. Des de a baix li van lligar una angilaga enorme que havia agafat de la muntanya per a eixos menesters i la va pujar arrossegant així tota la sutja acumulada en les parets, deixant-les més netes que un vidre. Després la va haver d'anar tallant l'angilaga pels forats perquè caigueren baix i poder traure la corda. Eixos trossos servirien després per a encendre el foc amb el seu crepitar característic. A més i més havia estat tota la setmana traient el fem de la cuadra de la caseta i traslladant-ho als camps de seps per al seu abonament. 

   Jo anava al Col·legi de les Carmelites, em recorde de les mongesde, sobre tot de la hermana Cecilia i sobretot de la hermana Mercedes a la que li tenia i em tenia una afecte molt especial. Parlava amb ella tot el que un xiquet de set anys podia parlar, ajudant-me molts en els estudis. Els divendres em quedava a casa dels meus iaios passant així el cap de setmana amb ells. 

   Hui, soparíem una cosa molt especial. La meua iaia havia comprat gambetes d'una venedora que havia passat pel carrer. En una cistella de mimbre forrada amb fulles de col grans, portava la gambeta viva i botant i que el seu marit havia pogut pescar i així la pregonava pels carrers per a la seua venda. 

   Va agafar una cassola de ferro colat plana i la va posar sobre els ferros al foc. Va posar oli de oliva i va sofregir alls xafats, després va posar les bledes que li havia portat el meu iaio de l'hortalissa ben netes i per ultim les gambetes que encara es menejaven. Va posar el pebre roig molt de hojilla, un vitet i la sal. Va menejar be i després un poc d'aigua (el mínim possible, sempre ha de quedar present l'oli) deixant que coguera fins que reduïra la mitat l'aigua. 

   Mai abans havia menjat eixe plat que des d'eixe moment se'm va convertir en un menjar que poques vegades repetiríem. La gambeta no era una cosa fàcil d'aconseguir.



RECUERDOS DE MI INFANCIA



    Los campos de almendros en flor presagiaban que la primavera ya estaba cerca. Apenas en un mes estaríamos en la estación más bonito del ano. Los días se iban alargando y con ellos las horas de luz. Mi abuelo había tenido una semana complicada. Había tenido que limpiar la chimenea de casa porque empezó a escupir humo nada más la encendía. Para eso debió subir en el tejado y bajar una cuerda por la chimenea. Desde abajo le ató una angilaga enorme que había cogido de la montaña para esos menesteres y la subió arrastrando así toda la hollín acumulada en las paredes, dejándolas más limpias que un vidrio. Después la hubo de ir cortando por los agujeros para que cayera abajo y poder sacar la cuerda. Esos trozos servirían después para encender el fuego con su crepitar característico. Además había estado toda la semana sacando el estiércol de la cuadra de la casita y trasladándolo a los campos de cepas para su abonado.

   Yo iba al Colegio de las Carmelitas, me acuerdo de las monjas, sobre todo de la hermana Cecilia y sobretodo de la hermana Mercedes a la que le tenía y me tenía un afecto muy especial. Hablaba con ella todo lo que un niño de siete años podía hablar, ayudando muchos en los estudios. Los viernes me quedaba en casa de mis abuelos pasando así el fin de semana con ellos.

   Hoy, cenaríamos una cosa muy especial. Mi abuela había comprado gambita de una vendedora que había pasado por la calle. En una cesta de mimbre forrada con hojas de col grandes, llevaba las gambitas vivas y saltando ya que su marido había podido pescar y así la pregonaba por los calles para su venta.

   Cogió una cazuela de hierro fundido plana y la puso sobre los hierros al fuego. Puso aceite de oliva y sofrío ajos chafados, después puso las acelgas que le había llevado mi abuelo de la huerta muy limpias y por último las gambitas que aún se meneaban. Puso mucho pimentón molido de hojilla, un guindilla y la sal. Meneó bien y después un poco de agua (el mínimo posible, siempre debe quedar presente el aceite) dejando que cociera hasta que redujera la mitad el agua. 

   Nunca antes había comido ese plato que desde ese momento se convirtió en un manjar que pocas veces repetiríamos. La gambeta no era cosa fácil de conseguir.