sábado, 16 de mayo de 2015

41.- POLLASTRE ROSTIT


RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA. PUBLICAT EN EL DIARI LES PROVÍNCIES 

18-04-2015.  





   Anar a l'horta amb el meu iaio em semblava un conte de llibre. Havia preparat la taula on anava a sembrar les tomaqueres. Per nadal havia posat bona cosa de fem de la quadra i amb ganxos havia cavat la terra perquè es mesclara bé. Havia esperat que ploguera i la setmana passada l'havia cavat amb la xaeta. Uns caballons a cada costat perque el reg era a manta des de la sèquia que vorejava el bancal. Amb una canya d'un pam i mitj com a mesura, la dipositava en el sòl sobre un cordell que havia lligat de punta a punta en línia recta i anava ficant la xaeta fent un clot i jo li donava una tomaquera de la garba que tenia en les meues mans. Així quedarien totes en línia recta i a la mateixa distància una d’altres. Les sembrem en dos tiraes per a després fer-los la barraca amb canyes que les subjectarien. 

   El favar estava començant a malearse. La humitat dels últims dies havia fet que li entrara la roja. Encara que l'haver agarrat ja prou faves va creure el meu iaio que no arribaria a afectar a les faves que quedaven, perque comensava per baix i allí no quedava res. Per tant no havia que ruixarlo. El que si que vam agarrar quan acabarem de plantar van ser unes cebes tendres per a menjar-les a moss redo de lo dolces que estaven. 

   Ja quasi eixint de l'horta i dirigint-nos al riurau escoltarem unes veus des del camí. El meu iaio va saludar. Era la parella de la guàrdia civil que estava fent la seua ronda a peu pels camins del terme i quasi sempre, sobretot a l'estiu, tenien la seua parada en la nostra caseta, on reposaven i bevien un bon got d'aigua del nostre pou. 

   Jo mentrestant em vaig anar al nisprero que ja començava a tindrer fruits de color, i amb una cistella vaig anar agarrant els més madurs per a menjar-los com a postres. 

   La meua iaia havia mort un pollastre de bon matí, i ho estava cuinant en una cassola plana a la qual havia afegit oli d'oliva, hi havia salat i després sofregit ben els trossos de carn, va afegir uns alls xafats i al minut va cobrir d'aigua. Va deixar coure mitjà tapada i al final destapada la cassola perquè es quedara només amb l'oli i tot el seu sabor. Una bona ensalà de llicsons de marge, unes faves tendres mullaes en sal i unes cebes tendres, anaven fent que el treball del matí haguera valgut la pena. 

           Llicsó


RECUERDOS DE MI INFANCIA 


   Ir a la huerta con mi abuelo me parecía un cuento de libro. Había preparado la tierra donde iba a sembrar las tomateras. Por navidad había echado buena cosa de estiércol de la cuadra y con ganchos había cavado la tierra para que se mezclara bien. Había esperado a que lloviera y la pasada semana la había cavado con la azada. Unos caballones a cada lado para el riego que era a manta desde la acequia que bordeaba el bancal. Con una caña de un palmo y medio como medida, la depositaba en el suelo sobre un cordel que había atado de punta a punta en línea recta e iba metiendo la azada haciendo un hoyo y yo le daba una tomatera de la garba que tenía en mis manos. Así quedarían todas en línea recta y a la misma distancia una de las otras. Las sembramos en dos líneas para después hacerles la barraca con cañas que las sujetarían. 

   Las plantas de las habas estaban empezando a malearse. La humedad de los últimos días había hecho a que le entrara la araña roja. Aunque al haber recogido ya bastantes vainas creyó mi abuelo que no llegaría a afectar a las que quedaban, porque empezaba por bajo y allí no quedaba nada. Por lo tanto no había que pulverizarlas. El que sí que cogeríamos cuando acabáramos de plantar fueron unas cebollas tiernas para comerlas a mordiscos de dulces que estaban. 

   Ya casi saliendo de la hortaliza y dirigiéndonos al riurau escuchamos unas voces desde el camino. Mi abuelo saludó. Era la pareja de la guardia civil que estaba haciendo su ronda a pie por los caminos del término y casi siempre, sobretodo en verano, tenían su parada en nuestra casita, donde reposaban y bebían un buen vaso de agua de nuestro pozo. 

   Yo mientras tanto me fui al árbol del níspero que ya empezaba a tener frutos de color y con una cesta fui cogiendo los más maduros para comerlos como postres. 

   Mi abuela había matado un pollo de buen mañana y lo estaba cocinando en una cazuela plana a la que había añadido aceite de oliva, había salado y después sofrito bien los trozos de carne, añadió unos ajos chafados y al minuto cubrió con agua. Dejó cocer medio tapado y al final destapando la cazuela para que se quedara solo con el aceite y todo su sabor. Una buena ensalada de llicsons (cerraja), unas habas tiernas que mojábamos en sal y unas cebollas tiernas, iban haciendo que el trabajo del mañana hubiera valido la pena.