domingo, 17 de mayo de 2015

42.- SARDINES DE BOTA


RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA. PUBLICAT EN EL DIARI LES PROVÍNCIES 


25-04-2015.  


             Foto Juan Esteve
     
    

   El temps estava embolicat. Un dia feia fred i l'altre calor. La nits continuaven sent fresquetes però era un temps magnífic. Allò de que abril aigües mil, no s'havia complit i no havia plogut el que era necessari. Les creïlleres de l'horta vam tindre que regar-les i ja treien flors, presagi que molt prompte tindríem creïlles noves. Les figueres estaven brotant i inclús tenien algunes bacores. Per sant Joan segur que compliríem el refrany que “verdes o madures, bacores segures”. 

   Sembrarem en l'hortalissa, plantes de pimentons de quatre cantos i dels llargs, albergines llargues i altres redones. I en una altra taula lluny dels pimentons, sembrarem uns coents que tant agradaven per a posar després en vinagre. Ensofrarem les tomaqueres que havíem sembrat per a evitar-li que agafaren malea i els donara calor a la planta. 

   La meua iaia havia comprat uns pollets que després de cuidar-los a casa ja havien crescut prou per a soltar-los en el galliner. D'ací eixirien les gallines i els galls que ens subministrarien ous i carn durant l'estiu. 

   La meua tia estava llavant la roba en el llavador de la séquia que no era més que una llosa posada damunt amb la superfície rugosa i que amb les pastilles de sabó tipus “lagarto” fregava amb ell la roba, la refregava i després la repassava i l'aclaria dins de l'aigua corrent. La tendia en un fil col·locat a exprocés que ho pujava i baixava per a arribar a ell, amb dos canyes lligades en la punta i que feien de puntal del fil. 

   Després es va dirigir a la cuina per a preparar el menjar. Unes sardines de bóta, les va tallar en dos trossos i els va fregir en una paella. Va agafar una paella (de les de fer paelles) i li va posar oli d'oliva. Va tallar unes tomaques per la mitat i les va posar sobre ella amb la pell cap avall. 

           Foto Juan Esteve

Va encendre el foc amb unes poques sarments i llenya fina. Va xafar una cabeça d'alls i després de donar-li la volta a les tomaques perquè es feren pels dos costats els tira dins. Quan estaven quasi caramel·litzatdes, va posar les sardines fregides damunt. Va colar l'oli amb què les hi havia fregit i el tira per damunt. Va acabar l'operació trencant uns ous de corral per dalt. I res més, ni res menys. Impressionant el resultat i sense comentaris la mescla de sabors entre la tomaca dolça, els alls, la sardina salada i l'ou mig fets. Gràcies a 
Juan Palu Crespo per la recepta. 



RECUERDOS DE MI INFANCIA 

   El tiempo estaba enredado. Un día hacía frío y al otro calor. Las noches continuaban siendo fresquitas pero hacía un tiempo magnífico. Aquello de que abril aguas mil, no se había cumplido y no había llovido lo que era necesario. Las patateras de la huerta tuvimos que regarlas y ya sacaban flores, presagio que muy pronto tendríamos patatas nuevas. Las higueras estaban brotando e incluso tenían algunas brevas. Por san Juan seguro que cumpliríamos el refrán de que verdes o maduras, brevas seguras. 

   Sembramos en la hortaliza, plantas de pimientos de cuatro cantos y de los largos, berenjenas largas y otras redondas. Y en otra sitio lejos de los pimientos, sembramos unos picantes que tanto gustaban para poner después en vinagre. Echamos azufre a las tomateras que habíamos sembrado para evitarle que cogieran enfermedades y les diera calor a la planta. 

   Mi abuela había comprado unos pollitos que después de cuidarlos en casa ya habían crecido lo suficiente para soltarlos en el gallinero. De ahí saldrían las gallinas y los gallos que nos suministrarían huevos y carne durante el verano. 

   Mi tía estaba lavando la ropa en el lavador de la acequia que no era más que una losa puesta encima con la superficie rugosa y que con las pastillas de jabón tipo "lagarto" rozaba con él la ropa, la refregaba y después la repasaba y aclaraba dentro de del agua corriente. La tendía en un hilo colocado para ello que lo subía y bajaba para llegar a él, con dos cañas atadas en la punta y que hacían de puntal del hilo. 

   Después se dirigió en la cocina para preparar la comida. Unas sardinas de bota, las cortó en dos trozos y las frío en una sartén. Cogió una paella (de las de hacer paellas) y le puso aceite de oliva. Cortó unos tomates por la mitad y las puso sobre ella con la piel hacia abajo. Encendió el fuego con unos pocos sarmientos y leña fina. Chafó una cabeza de ajos y después de darle la vuelta a las tomates porque se hicieran por los dos lados los tiró dentro. Cuando estaban casi caramelizados, puso las sardinas fritas encima. Coló el aceite con que las había frito y lo tiró por encima. Acabó la operación cascando unos huevos de corral por arriba. Y nada más, ni nada menos. Impresionante el resultado y sin comentarios la mezcla de sabores entre la tomate dulce, los ajos, la sardina salada y los huevos medio hechos. Gracias a Juan Palu Crespo por la receta.