domingo, 19 de julio de 2015

54.- PASTISSETS FREGITS / EMPANADILLAS FRITAS



RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA. PUBLICAT EN EL DIARI LES PROVÍNCIES 


18-07-2015



   Les festes patronals de Pedreguer tocaven al seu fi i jo em preparava per a anar-me'n a la caseta dels meus iaios de pansero, nom que vènia de la passa i que significava anar a realitzar els treballs del camp.

   El dilluns, després de les festes del poble les carreteres i camins de terra s'omplirien de carros carregats fins dalt, amb els somiers, cadires, taules ... per a traslladar-se al camp, a les casetes amb les eres, per a realitzar les labors pròpies de l'estiu.

   Com si de la guerra fugiren, abandonant-ho tot i agafant els seus pocs efectes que podien, però no.

  Es tractava d'un trasllat enyorat, fugint de les calors del poble i preparant-se amb alegria per a arreplegar les rendes, que amb les seues vendes, els donarien els pocs diners de subsistencia.

   Agafar ametles, garrofes, cuidar els camps de vinyes fins a la seua recol.lecció i convertir-les en panses per mitjà de l'escaldat. Però d'açò ja anirem comptant-ho a poc a poc.

   Ma mare va sentir uns crits en el carrer, i aparte la cortina. Una dona amb dos cistelles en cada braç i una romana cridava que portava sardina fresca, sardina fresca acabada de pescar.

   La meua curiositat va fer que fixara els meus ulls en eixes cistelles i sobre uns fulls de cols havien unes sardines brillants com la plata. Va deixar les cistelles en el sòl i amb la romana li pese mig quilo a ma mare que ben fregides en el seu oli d'oliva, servirien de menjar al mig dia.

   Acabem de menjar i l'obligada sesta es va imposar. No obstant vaix escoltar uns sons d'esquellots, aguaite al balcó i allí estava el ramat que acompanyat de mansos i els pastors que treien els bous a peu des dels corrals de la plaça, cap a la muntanya que és on estava la resta. I després portarien noves per a torejar-les.

   A poqueta nit em vaig dirigir a casa dels meus iaios, perquè soparia allí, i veure com portaven els preparatius del trasllat. Ells ja havien fet alguns viatges amb el carro i només faltaria en l'últim viatge emportar-se els matalafs.

  La meua tia Pepa estava ficada en farina. Estava cuinant uns pastissets fregits per a sopar. Tenia en una paella amb oli d'oliva, ceba bé picada amb pésols, havia tallat uns trossets de tonyina salada, un poc de pebre roig de hojilla, havia remenat tot i amb un poquet d'aigua, deixava que coguera. Seria el companatge del miracle que faria.

   Per a elaborar la pasta bona, en un llibrell va posar mig quilo de farina, sal i vint-i-cinc grams de rent; va afegir aigua calenta i un poquet d'oli d'oliva; va pastar fins que va quedar una pasta fina i homogènia. A continuació, va deixar reposar la massa dins del llibrell cobert amb una tela, fins que va pujar la massa.

   Quan quasi havia doblat el volum, va anar fent boletes amb ella. Una a una les va aplanar amb la mà i va ficar dos cullerades del fregit que havia fet. Les va doblegar sobre si mateixes i amb un tenidor va anar apegant els bords fins que quedaran ben tancats. Les mitges llunes estaven acabades.

  Finalment, en una paella gran i fonda va anar fregint-los fins que quedaren ben daurats. Acompanyats del primer xanglot de raïm negre del parral no hi havia mos igual.









PASTISSETS FREGITS / EMPANADILLAS FRITAS 

   Las fiestas patronales tocaban a su fin y yo me preparaba para irme a la casita de mis abuelos de pansero, nombre que venía de la pasa y que significaba ir a realizar los trabajos del campo. 

  El lunes, después de fiestas las carreteras y caminos de tierra se llenarían de carros cargados hasta arriba, con los somieres, sillas, mesas... para trasladarse al campo, a las casitas con las eras, para realizar las labores propias del verano. 

  Como si de la guerra huyeran, abandonándolo todo y cogiendo sus pocos enseres que podían, pero no. Se trataba de un traslado añorado, huyendo de los calores del pueblo y preparándose con alegría para recoger las rentas que con sus ventas les darían el poco dinero de subsistencia. 

  Coger almendras, algarrobas, cuidar los campos de vides hasta su recolección y convertirlas en pasas mediante el escaldado. Pero de esto ya iremos contándolo poco a poco. 

   Mi madre oyó unos gritos en la calle, y aparto la cortina. Una mujer, con dos cestas en cada brazo y una romana gritaba que llevaba sardina fresca, sardina fresca recién pescada. 

   Mi curiosidad hizo que fijara mis ojos en esas cestas y sobre unas hojas de coles habían unas sardinas brillantes como la plata. Dejó las cestas en el suelo y con la romana le peso medio kilo a mi madre que bien fritas en su aceite de oliva, servirían de comida al medio día. 

Terminamos de comer y la obligada siesta se impuso. No obstante escuche unos tañidos de cencerros, me asome al balcón y allí estaba en ganado que acompañado de mansos y los pastores que sacaban a los toros a pie desde los corrales de la plaza, hacía la montaña que es donde estaba el resto. Y después traerían nuevas para torearlas. 

   A la caída de la tarde me dirigí a casa de mis abuelos, pues iba a cenar allí y ver como llevaban los preparativos del traslado. Ya habían hecho algunos viajes con el carro y solo faltaría en el último viaje llevarse los colchones. 

 Mi tía Pepa estaba metida en harina. Estaba cocinando unas empanadillas fritas para cenar. Tenía puesto en una sartén con aceita de oliva, cebolla bien picadita con guisantes, había cortado trocitos de atún salado, un poco de pimentón de hojilla, había revuelto todo y con un poquito de agua, dejaba que cociera. Sería el condumio del milagro que iba a hacer. 

  Para elaborar la pasta buena, en un lebrillo, puso medio kilo de harina, sal y veinticinco gramos de levadura; añadió agua caliente y un poquito de aceite de oliva; amasó hasta que quedó una pasta fina y homogénea. A continuación, dejó reposar la masa dentro del lebrillo cubierto con una tela, hasta que subió la masa. 

  Cuando casi había doblado el volumen, fue haciendo bolitas con ella. Las allanó con la mano y metió dos cucharadas del frito que había hecho. Doblo sobre si mismo y con un tenedor fue pegando los bordes hasta que quedarán bien cerrados. Las medias lunas estaban terminadas. 

  Finalmente, en una paella grande y honda fue friéndolos hasta que quedasen bien dorados. Acompañados del primer racimo de uva negra del parral no había bocado igual.