sábado, 29 de agosto de 2015

60.- PAELLA DE BULL AMB SEBA / PAELLA DE BULL CON CEBOLLA


RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA.

29-08-2015



                     

   Havia acabat la jornada de treball i els veïns, junt amb el meu iaio, s'assentaven a la fresca sobre la terra mullada davant del riurau. Es notaven els nervis previs a l'arreplega del raïm per a escaldar-lo. S'havien tret la petaca i s'estaven embolicant un cigarret disposats a comentar entre ells que dia tenien previst escaldar. La previsió del temps segons la ràdio era bona, però podia canviar si així ho feien els aires, que a estes altures de l'estiu podien canviar de sobte i portar pluja i humitat que seria fatal per a l'assecat de la pansa.

   Comentava el tio Vicent de l'Esperanza que era el veí de baix, que tenia molts formiguers en l'era i que havien tapat els seus forats completament i que això no li agradava un pèl. Segons pareix, les formigues que havien estat recol·lectant tot l'estiu, sabien quan havia de vindre mal temps i taponaven les entrades en previsió de les pluges.

   Xuplant de tant en tant el cigarro menjaven tramussos i empinaven la botella de vi amb una canya apegant alguns glops d'eixe vi peleò fet a casa. El meu iaio havia decidit escaldar el dissabte perquè començaria a tallar el raïm de moscatell el divendres. Ja havia quedat amb els meus pares i el meus tios que vindrien a ajudar. Al sentir això, em vaig posar contentíssim perquè eixe dia era molt especial per a tots, especialment per a mi. Seria un dia diferent i quasi el més important de l'any.

   Hui havien anat de recapte i el sopar seria més fort d'allò més habitual. La meua tia Pepa estava fregint unes creïlles tallades a rodanxes fines. Hi havia dessalat el bull canviant-li diverses vegades l'aigua i ho havia tallat a trossos xicotets i ho va assecar amb un drap. En una paelleta, li va donar unes voltes en oli d'oliva i li va posar ceba tallada, va remoure i quan va començar a daurar-se va posar tomaca ratllada i un all i 'ñora' picats en el morter. Després ho va bolcar tot en una paella i va posar uns brins de safrà i l'arròs, va remoure perquè s'impregnara i va afegir el caldo de peix que havia fet anteriorment amb morralla. Les mesures segons comensals i com una paella normal. Quan va començar a reduir el caldo, va posar per damunt les creïlles fregides que havia guardat. Un plat senzill i molt saborós i sobretot en aquella època molt barat. Cuina de supervivència.

   El meu iaio havia deixat el rogle per a anar a traure el barral de vi i uns xanglots de moscatell per a posar dins del poal amb aigua i baixar-los davall del pou perquè prengueren la temperatura ideal. En esta època sempre estava el moscatell en la taula perquè ens agradava de tant en tant anar mesclant-ho amb el que menjàvem.

   La nit es feia cada vegada més present i se'n van anar tots a les seues respectives casetes. El meu iaio omplia el carburero amb unes pedres de carbur perquè quasi ja no es veia res.

PAELLA DE "BULL" CON CEBOLLA 

   Había terminado la jornada de trabajo y los vecinos, junto con mi abuelo, se sentaban a la fresca sobre la tierra mojada delante del riurau. Se notaban los nervios previos a la recogida de la uva para escaldarla. Se habían sacado la petaca y se estaban liando un cigarrillo dispuestos a comentar entre ellos que día tenían previsto escaldar. La previsión del tiempo según la radio era buena para los próximos días, pero podía cambiar si así lo hacían los aires, que a estas alturas del verano podían cambiar de repente y traer lluvia y humedad que sería fatal para el secado de la pasa.

   Comentaba el tío Vicent de la Esperanza que era el vecino de abajo, que tenía muchos hormigueros en la era y que habían tapado sus agujeros completamente y que eso no le gustaba un pelo. Al parecer, las hormigas que habían estado recolectando todo el verano, sabían cuando tenía que venir mal tiempo y taponaban las entradas en previsión de las lluvias.

  Chupando de vez en cuando el cigarro comían altramuces y empinaban la botella de vino con una caña pegando algunos tragos de ese vino peleón hecho en casa. Mi abuelo había decidido escaldar el sábado pues empezaría a cortar las uvas de moscatel el viernes. Ya había quedado con mis padres y mis tíos que vendrían a ayudar. Al oir eso, me puso contentísimo porque ese día era muy especial para todos, especialmente para mí. Sería un día diferente y casi el más importante del año.

   Hoy habían ido de “recapte” (comer en el campo) y la cena sería más fuerte de lo habitual. Mi tía Pepa estaba friendo unas patatas cortadas a rodajas finas. Había desalado el bull (estomago salado del atún) cambiándole varias veces el agua y lo había cortado a trozos pequeños y lo secó con un paño. En una paella, le dio unas vueltas en aceite de oliva y le puso cebolla cortada, removió y cuando empezó a dorarse puso tomate rallado y un ajo y ñora picados en el mortero. Después lo volcó todo en una paella y puso unas hebras de azafrán y el arroz, removió para que se impregnara y añadió el caldo de pescado que había hecho anteriormente con morralla. Las medidas según comensales y como una paella normal. Cuando empezó a reducir el caldo, puso por encima las patatas fritas que había guardado. Un plato sencillo y muy sabroso y sobre todo en aquella época muy barato. Cocina de supervivencia. 

   Mi abuelo había dejado el corro para ir a sacar el barral de vino y unos racimos de moscatel para poner dentro del pozal con agua y bajarlos debajo del pozo para que tomaran la temperatura ideal. En esta época siempre estaba el moscatel en la mesa pues nos gustaba de vez en cuando ir mezclándolo con lo que comíamos.

  La noche se hacía cada vez más presente y se fueron todos a sus respectivas casitas. Mi abuelo llenaba el carburero con unas piedras de carburo pues ya casi ya no se veía nada.