lunes, 21 de septiembre de 2015

PEBRERES EN SALMORRA / PIMIENTOS EN SALMUERA




    Netejar les pebreres verdes davall de l'aixeta. Tallar la cua a arran i per les part de baix fer-los dos talls en forma de creu allargats i col·locar-los dins del bot netejat a consciència amb la intenció que càpien el major  possible.

    En la seua part superior i en forma de corona,   col·locar una branca de llimera amb els seus fulls vells (tendres amargarien) de manera que a l'afegir-li el líquid estes facen que no suren. Si la salmorra és per a guardar i no menjar-la de seguida, caldrà afegir-li, a més de la branca de llimera, una branca amb els seus fulls vells de garrofera o fulls de canya de canyar de la part baixa més oscures. Els fulls tendres com a conservants o additius en la salmorra amarga.

   En una gerra de vidre, tres dits de vinagre i la resta d'aigua del pou o mineral (mai amb clor) mentres removem amb una cullera de fusta (mai metàl·lica) anar tirant la sal marina (mai amb fluor afegit) necessària fins que deixe de mesclar-se i es deposite en el fons, senyal que l'aigua està asalmorrá. El punt ja està donat. Guardar un poc perquè a l'omplir el pot les pebreres  absorbiran líquid en el seu interior i abaixarà el nivell. Caldrà reposar.

   Omplir el pot amb la mescla i tapar, reposar tantes vegades siga necessari. 

   Depositar-ho al sol per a accelerar la seua oxidació per l'efecte de la calor i convertir-ho en tan saborósa salmorra.

   Quan les pebreres adquirisquen el color groguenc, ja estan bones.

   Al destapar el pot es formarà en dies una bromera, senyal inequívoc de què ha  eixit perfecta.



   El bot ha de guardar-se en un lloc fresc i fosc, però com abans, sense neveres


     PIMIENTOS EN SALMUERA

    Limpiar los pimientos verdes debajo del grifo. Cortar el rabo a ras y por las parte de abajo hacerles dos cortes en forma de cruz alargados y colocarlos  dentro del bote limpiado a conciencia con la intención de que quepan el mayor número posible.

   En su parte superior y en forma de corona, colocó una  rama de limonero con sus hojas viejas (tiernas amargarían) de forma que al añadirle el líquido estas hagan que no floten.  Si la salmuera es para guardar y no comerla enseguida, habrá que añadirle, además de la rama de limonero, una rama con sus hojas viejas de algarrobo u hojas de caña de cañar de la parte baja más oscura. Las hojas tiernas como conservantes o aditivos en la salmuera amarga.

   En una jarra de cristal,   tres dedos de vinagre y el resto de agua del pozo o mineral (nunca con cloro) mientras removemos con una cuchara de madera (nunca metálica)  echar la sal marina (nunca con flúor añadido) necesaria hasta que deje de mezclarse y se deposite  en el fondo, señal que el agua está a salmuerada.  El punto ya está dado. Guardar un poco porque al llenar el tarro los pimientos absorberán líquido en su interior y bajará el nivel. Habrá que reponer.

   Llenar el tarro con la mezcla y tapar, reponer tantas veces sea necesario.  Depositarlo al sol para acelerar su oxidación por el efecto del calor y convertirlo en tan sabroso encurtido.

   Cuando los pimientos adquieran el color amarillento, ya están buenos.

   Al destapar el tarro se formaría en días una espuma, señal inequívoca de que había salido perfecta.


   El bote debe guardarse en un lugar fresco y oscuro, pero como antes, sin neveras 

No hay comentarios:

Publicar un comentario