sábado, 19 de marzo de 2016

89.- GUISAT DE POLPETS AMB PENQUES / GUISADO DE PULPITOS CON PENCAS.


RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA. PUBLICAT EN EL DIARI LES PROVINCIES


19-03-2016





Entre corrent a casa dels meus iaios buscant el meu iaio. Tota la setmana pensant en els dixosos pardalets que ens havíem deixat en el camp i volia saber si s'havien salvat. El meu iaio amb la seua mirada i un somriure m'indique una paret blanca emblanquinada i allí una gàbia penjant. Hi havia tres cagarneres com tres sols. Em comptava que quasi no se salven perquè el Capsot va rondar per allí fins que va aconseguir matar a u, el més xicotet que treia tot el seu cap fins que el va picar. Però havíem aconseguit quasi un impossible i estaven fora de perill i a casa. Estigues quiet, em va dir el meu iaio, perquè ja volia obrir la gàbia per a agafar-los amb la mà. 

La meua tia Pepa estava netejant les penques portades del bancal. Els havia llevat els fulls i els fils i les estava fregant amb la mà plena de sal grossa per a llevar-li l'amargor, encara que estaven molt tendres. Tenia uns polpets i els guisaria. Guisaet de polpets amb penques. 

Va posar l'olla al foc amb un poc d'oli d'oliva i va sofregir una tomaca ratlla i uns alls xafats. Amb una mà el pebre roig fullat i preparat un got d'aigua. Ho va tirar dins, va remoure i de seguida l'aigua perquè no es cremara. Va tirar les penques trossejades i una tassa amb aigua calenta amb tomaques seques que havien estat hidratant-se. Quan va començar a bullir va anar escaldan els polpets un a un agafant-los per una pota amb la cerimònia de ficarlos en l'aigua bullint i traurelos tres vegades soltant-ho en l'última dins de l'holla. Li vaig preguntar perquè feia això dient-me que perquè no quedaren durs al coure. Vaig fer una carassa d'incomprensió i vaig continuar mirant. Va tapar l'olla i va deixar sobre tres quarts d'hora. 

Als polpets només els havia llevat la boca, estaven sencers perquè es tractava de que soltaren el que tenien dins de la melsa perquè fera una salsa espectacular. Va pelar unes creïlles i les va trencar tirant-les dins i deixant que cogueren sobre vint minuts més. El caldo havia desaparegut i havia quedat el seu oli amb l'essència de sabors convertit en salsa. 


GUISADO DE PULPITOS CON PENCAS. 

Entre corriendo en casa de mis abuelos buscando a mi abuelo. Toda la semana pensando en los dichosos pajaritos que nos habíamos dejado en el campo y quería saber si se habían salvado. Mi abuelo con su mirada y una sonrisa me indico una pared blanca encalada y allí una jaula colgando. Había tres jilgueros como tres soles. Me contaba que casi no se salvan porque el Alcaudón merodeó por allí hasta que consiguió matar a uno, el más pequeño que sacaba toda su cabeza hasta que lo picó. Pero habíamos conseguido casi un imposible y estaban a salvo y en casa. Estate quieto, me espetó mi abuelo, pues ya quería abrir la jaula para cogerlos con la mano. 

Mi tía Pepa estaba limpiando las pencas traídas del bancal. Les había quitado las hojas y los hilos y las estaba fregando con la mano llena de sal gorda para quitarle el amargor, aunque estaban aún tiernas. Tenía unos pulpitos y los iba a guisar. Guisadito de pulpitos con pencas. 

Puso la olla al fuego con un poco de aceite de oliva y sofrió un tomate rallado y unos ajos chafados. Con una mano el pimentón de hojilla y preparado un vaso de agua. Lo echó dentro, removió y seguida el agua para que no se quemase. Echó las pencas troceadas y una taza con agua caliente y tomates secos que habían estado hidratándose. Cuando empezó a hervir fue escaldando los pulpitos uno a uno cogiéndolos por una pata con la ceremonia de meter en el agua hirviendo y sacar tres veces soltándolo en la última dentro de la holla. Le pregunté porque hacía eso diciéndome que para que no quedasen duros al cocer. Hice una mueca de incomprensión y seguí mirando. Tapó la olla y dejó sobre tres cuartos de hora. A los pulpitos solo les había quitado la boca, estaban enteros porque se trataba de que soltasen lo que tenía dentro del bazo para que hiciera una salsa espectacular. Peló unas patatas y las rompió echándolas dentro y dejando que cocieran sobre veinte minutos más. El caldo había desaparecido y había quedado su aceite con la esencia de sabores convertido en salsa.