sábado, 23 de abril de 2016

94.- PAELLA AMB CARAGOLS / PAELLA CON CARACOLES.


RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA. PUBLICAT EN EL DIARI LES PROVINCIES


23-04-2016


Foto Salvadora Boronat

Ma casa era un caos, diumenge al matí, la televisió encesa parlant de no sé què de Cervantes, ma mare vestint els meus germans i jo, cansat ja, no parava d'emprenyar. Pessigava a la meua germana Mercedes, li llevava el joguet al meu germà José Luis i el pipó a Carmina. Una cridant, el meu germà estirant la bata de ma mare i la xicoteta plorant reclamant lo seu. Era d'esperar, alçant la veu, ma mare que ja no podia més, em va manar al carrer. Mon pare arribava en eixe moment amb el cotxe nou, un Gordini gris que s'havia comprat. 

Ja en la caseta, la meua tia Paquita (la molla) me va omblir de besets i jo amb el lleig costum de passar-me la mà per la cara per a netejar-me. La meua cosina Pascualita amb els rulons en el cap i els braços oberts amb les ungles acabades de pintar, fent-me gestos perquè li pegara una besada. Rosarito, la meua altra cosina ja mel havia donat. 

Havien encés el foc per a cuinar una bona paella amb caragols y xones. Van posar el tapet d'hule cobrint la taula i van començar a traure creïlles fregides, clòtxines, berberechos... i jo, ficant el cap anava agafant el que podia. Unes potes de polp a la brasa tallaetes i regat amb oli d'oliva i llima, eren la meua perdició. 

Va disposar la meua tia sobre els ferros la paella i va començar la festa. Va posar l'oli i un poc de sal i va començar a sofregir els trossos de carn de conill i de pollastre. Quan la va tindre ben daurada va afegir la tomaca ratllat i a continuació la verdura de temporada, faves tendres amb la seua pell, carxofes i garrofón sec que havia hidratat. Quan va veure que ja estaven blanetes, va posar un poc de pebre roig fullat, safrà torrat i va cobrir d'aigua de la cisterna fins als claus i va posar caragols que hi havia bullits prèviament. Va avivar el foc acostant les sarments perquè començara a bullir. 

Vaig sentir el soroll d'una moto i era el meu tio Jaime (germà de ma mare) que venia. Vaig eixir corrent per a abraçar-lo perquè era el meu preferit i ell em tenia gran afecte. 

Passada quasi la mitjana hora, va afegir més aigua per a calcular que haguera tres vegades més que d'arròs i el va tirar en forma de cavalló en la paella. Ho va remoure i va deixar que es fera primer a foc fort i després amb menys perquè coguera sobre vint minuts. 

Quan la paella va estar feta, va posar sobre ella unes sarments que sobreeixien pels costats i la va tapar amb un periòdic, uns draps i la va deixar reposar. 

-Juan Salvador, ves i porta unes llimes!. Tots assentats al voltant de la taula cullera en mà. Les meues cosines bromejaven sobre com m'estava fent fadrí, del tall de pèl i em preguntaven si ja tenia alguna nóvia. A mi me sentava com un tir les somriuretes i ma mare els deia: deixeu-lo en pau menjem tranquils!. 

Entre bromes i rialles vam ser donant bo compte del menjar. De postres uns nispros grossos que havien agafat de l'arbre que estava sembrat en el bancal de baix. ¿Mamà, mamà, em peles el nispro?. Estàvem en plena temporada i era un dels fruits que més m'agradaven, i més si me'ls pelaven. Pura delícia. 


PAELLA CON CARACOLES. 

Mi casa era un caos, domingo por la mañana, la televisión encendida hablando de no sé qué de Cervantes, mi madre vistiendo a mis hermanos y yo, cansado ya, no paraba de empreñar. Pellizcaba a mi hermana Mercedes, le quitaba el juguete a mi hermano José Luis y el chupete a Carmina. Una gritando, mi hermano estirando la bata de mi madre y la pequeña llorando reclamando lo suyo. Era de esperar, alzando la voz, mi madre que ya no podía más, me mandó a la calle. Mi padre llegaba en ese momento con el coche nuevo, un Gordini gris que se había comprado. 

Ya en la casita, mi tía Paquita (la molla) me lleno de besitos y yo con la fea costumbre de pasarme la mano por la cara para limpiarme. Mi prima Pascualita con los rulos en la cabeza y los brazos abiertos con las uñas recién pintadas, haciéndome gestos para que le diera un beso. Rosarito, mi otra prima ya me los había dado. 

Habían encendido el fuego para cocinar una buena paella. Pusieron el tapete de hule cubriendo la mesa y empezaron a sacar patatas fritas, mejillones, berberechos… y yo, metiendo la cabeza iba cogiendo lo que podía. Unas patas de pulpo a la brasa cortaditas y regado con aceite de oliva y limón, eran mi perdición. 

Dispuso mi tía sobre los hierros la paella y empezó la fiesta. Puso el aceite y un poco de sal y empezó a sofreír los trozos de carne de conejo y de pollo. Cuando la tuvo bien dorada añadió el tomate rallado y a continuación la verdura de temporada, habas tiernas con su piel, alcachofas y garrofón seco que había hidratado. Cuando vio que ya estaban blandas, puso un poco de pimentón de hojilla, azafrán tostado y cubrió de agua de la cisterna hasta los remaches y puso caracoles que había hervidos previamente. Avivó el fuego arrimando los sarmientos para que empezara a hervir. 

Oí el ruido de una moto y era mi tío Jaime (hermano de mi madre) que venía. Salí corriendo para abrazarle pues era mi preferido y él me tenía gran cariño. 

Pasada casi la media hora, añadió más agua para calcular que hubiera tres veces más que de arroz y lo echó en forma de caballón en la paella. Lo removió y dejó que se hiciera primero a fuego fuerte y después con menos para que cociera sobre veinte minutos. 

Cuando la paella estuvo hecha, puso sobre ella unos sarmientos que sobresalían por los lados y la tapo con un periódico, unos paños y la dejó reposar. 

-Juan Salvador, ves y trae unos limones!. Todos sentamos alrededor de la mesa cuchara en mano. Mis primas bromeaban sobre lo mayor que me estaba haciendo, del corte de pelo y me preguntaban si ya tenía alguna novia. A mí me sentaba como un tiro las sonrisitas y mi madre les decía: Dejarlo en paz vamos a comer tranquilos!. 

Entre bromas y risas fuimos dando buena cuenta de la comida. De postre unos nísperos gordos que habían cogido del árbol que estaba sembrado en el bancal de abajo. ¿Mamá, mamá, me pelas el níspero?. Estábamos en plena temporada y era uno de los frutos que más me gustaban y más, si me los pelaban. Pura delicia.