 |
| Foto Aureli Tormos |
No em vaig a referir al descobriment d'Amèrica ni a la importació de la dacsa al continent Europeu.
No sé jo, si al final del segle XVI arribaria al Comtat de Cocentaina (Alacant) eixa planta de cereal que amb la imaginació per davant, ha donat plats molt importants i típics en la nostra gastronomia Valenciana. No sols per a alimentar animals servix. No debades, en els anys d'escassetat es va convertir en un autèntic pa dels pobres, perquè només amb la seua farina es cuinava a l'escassejar el blat.
Una d'eixes receptes, és la que vos presente hui: Els Tostons.
Tostons en castellà seria l'equivalent als “picatostes”, però res a veure. El significat que nosaltres li donem és el de “tostat” o torrat. Els Tostons no són més que la dacsa encara tendre que es cull en panotxes per al seu consum abans de que grane.
 |
| Foto Aureli Tormos |
A Cocentaina i pobles d'al voltant han elevat a l'altar una senzilla recepta que es pren per a aperitiu o inclús d'acompanyament d'algun plat. La dacsa de la varietat blanca (dacsa d'estiu) comença a collir-se en estes dates en què abellix prendre's una cervesa bé freda, un vi o qualsevol combinació de café licor molt típica d'eixa zona.
Per a la seua elaboració, necessitem la dacsa tendra blanca. Per a això agafarem les seues panotxes i les pelem. Una vegada neta les espigues, amb l'ajuda d'un ganivet (a mà no podríem) tallem la dacsa fent palanca desprenent-ho de la panotxa de manera horitzontal. Ara sí, amb els dits anem soltant els grans un a u.
 |
| Desgranar |
En una paella, posarem un poc d'oli d'oliva i quan estiga ben calent tirem els grans dins i un poc de sal. Abaixem el foc i anem removent contínuament perquè no s'apeguen ni es cremen. Els grans de la dacsa han de torrar-se en la paella, no fregir-se, per això cal posar molt poc oli i fer-los amb una paella gran perquè es repartisquen, no s'amuntonen i toquen el fons cada un d'ells. En deu minuts els tindràs llestos.
 |
| Foto Aureli Tormos |
Antigament es torrava la panotxa en les brases del foc i se soltaven els seus grans, salant-los i posant-los el seu dollet d'oli d'oliva.
TOSTONS (Maíz blanco, tierno y frito)
No me voy a referir al descubrimiento de América ni a la importación del maíz al continente Europeo.
No sé yo, si al final del siglo XVI llegaría al Condado de Cocentaina (Alicante) esa planta de cereal que con la imaginación por delante, ha dado platos muy importantes y típicos en nuestra gastronomía Valenciana. No solo para alimentar animales sirve. No en balde, en los años de escasez se convirtió en un auténtico pan de los pobres, pues sólo con su harina se cocinaba al escasear el trigo.
Una de esas recetas, es la que os presento hoy: Els Tostons.
Toston en castellano sería el equivalente a los picatostes, pero nada que ver. El significado que nosotros le damos es el de tostado. Els Tostons no son más que el maíz aún tierno que se cosecha en mazorcas para su consumo antes de que grane.
En Cocentaina y pueblos de alrededor han elevado al altar una sencilla receta que se toma para aperitivo o incluso de acompañamiento de algún plato. El maíz de la variedad blanca (maíz de verano) empieza a cosecharse en estas fechas en las que apetece tomarse una cerveza bien fría, un vino o cualquier combinación de café licor muy típica de esa zona.
Para su elaboración, necesitamos el maíz tierno blanco. Para ello cogeremos sus mazorcas y las pelamos. Una vez limpia las espigas, con la ayuda de un cuchillo (a mano no podríamos) cortamos el maíz haciendo palanca desprendiéndolo de la mazorca de manera horizontal. Ahora sí, con los dedos vamos soltando los granos uno a uno.
En una sartén, pondremos un poco de aceite de oliva y cuando esté bien caliente echamos los granos dentro y un poco de sal. Bajamos el fuego y vamos removiendo continuamente para que no se peguen ni se quemen. Los granos del maíz deben torrarse en la sartén, no freírse, por eso hay que poner muy poco aceite y hacerlos con una paella grande para que se repartan, no se amontonen y toquen el fondo cada uno de ellos. En diez minutos los tendrás listos.
Antiguamente se tostaba la mazorca en las brasas del fuego y se soltaban sus granos, salándolos y poniéndoles su chorrito de aceite de oliva.
