sábado, 1 de abril de 2017

142.- TORTÀ DE GARROFA / BIZCOCHO DE ALGARROBA


RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA. PUBLICAT EN EL DIARI LES PROVINCIES.


01-04-2017


Foto de YOLANDA ANFRONS

Un dia feia fred i l'altre calor. La primavera era així. M'havia alçat un poc lleganyós, com dirien ara, de mala llet. No havia dormit bé, em molestava la tapa, ara no... l'escola no anava massa bé, el castellà em costava d'entrar... pensava en valencià i havia de traduir eixos pensaments al castellà per a expressar-me en classe, això em costava molt, i al mateix temps em cabrejava.


La meua iaia portava una capseta de fusta en la mà on vaig poder llegir "turrón de jijona". -Vas a esmorzar, em va dir. Una bona fogassa de pa i va obrir la tapa de la caixa. Va llevar un paper de damunt i vaig veure una cosa fosca, quasi negra. -eixe torró està roín iaia. -No, no és torró, veuràs. Li va donar la volta a la caixa i amb un colp sec va traure una pastilla quasi negra. -És codonyat que va fer la iaia. Cal veure com estava de bo tallat a trossets fins i estés sobre el pa. Mos a mos no vaig tardar res a menjar-m'ho. Un got de llet calenta amb cola cao va fer la resta. Se m'havien oblidat els mals sons.

La meua tia estava comentant que faria una tortà, perquè el diumenge tocava jugar al "burro" a casa. Vindrien les amigues i havien de donar de berenar. Rotaven cada setmana en un lloc i així passaven les vesprades dels diumenges. Ingenu de mi, volia que fera un pastís borratxo, perquè m'encantaven. Ella va riure i va rodar el cap fent-me saber que no tindria sort esta vegada. El meu iaio, sense alçar el cap es va dirigir a encendre el forn morú on couríem la tortà que no sabia encara de que seria, però prompte eixiria de dubtes.

Va agafar un motle adequat redó i ho va untar bé amb mantega i ho va enfarinar un poc. Volia que isqueren almenys, deu bones racions. 

Va agafar 20 gr de panses que havia hidratat una estona i les va picar bé en un morter fins a aconseguir una pasta. Va batre tres ous del corral i va incorporar la pasta de panses. Tenia una olla amb aigua bullint de la qual va tirar 240 ml en un llibrell, i diluïsc 85 gr de garrofa que havien torrat primer i fet farina amb ella. Va agregar llavors 240 ml de llet, 125 gr de iogurt natural, 5 cullerades de mel, una culleradeta d'oli d'oliva, un poc de vainilla en pols i finalment, una culleradeta de bicarbonat. Va mesclar tot molt bé i mentres menejava amb una vareta va ser introduint 250 gr de farina de blat del forn. Amb molt atenció de no fer grums, espaiet, espaiet i movent en forma circular sense parar.

El meu iaio acabava de ficar l'última garba de llenya en la boca del forn. Quan s'apagara, retiraria les cendres als costats i estaria preparat per a coure la tortà. Quan va creure que el forn estava bo, va ficar el motle amb la pala en el seu centre, perquè segons em va dir, era la part més alta del seu sostre de mitja lluna i així no cremaria la superfície de la tortà perquè no volia que es fera crosta. Menys de 45 minuts van ser suficients perquè isquera del forn i el desemmotlaren. -És una tortà de garrofa, veuràs que bona està. I tenien raó. Podia tallar-la pel mig en dos mitats i omplir-la d'una bona melmelada, pero... -fill, ens agrada mullar amb xocolate.


BIZCOCHO DE ALGARROBA 

Un día hacía frío y el otro calor. La primavera era así. Me había levantado un poco legañoso, como dirían ahora, de mala leche. No había dormido bien, me molestaba la tapa, ahora no la escuela no iba demasiado bien, el castellano me costaba de entrar… pensaba en valenciano y tenía que traducir esos pensamientos al castellano para expresarme en clase, eso me costaba mucho, y a la vez me cabreaba. 

Mi abuela llevaba una cajita de madera en la mano donde pude leer “turrón de jijona”. –Vas a desayunar, me dijo. Una buena hogaza de pan y abrió la tapa de la caja. Quitó un papel de encima y vi una cosa oscura, casi negra. –Ese turrón está malo abuela. -No, no es turrón, vas a ver. Le dio la vuelta a la caja y con un golpe seco sacó una pastilla oscura. –Es membrillo que hizo la abuela. Hay que ver lo bueno que estaba cortado a trozos finos y extendido sobre el pan. Bocado a bocado no tarde nada en comérmelo. Un vaso de leche caliente con cola cao hizo el resto. Se me habían olvidado los malos sueños. 

Mi tía estaba comentando que iba a hacer un bizcocho, porque el domingo tocaba jugar al “burro” en casa. Vendrían las amigas y tenían que dar de merendar. Rotaban cada semana en un sitio y así pasaban las tardes de los domingos. 

Ingenuo de mí, quería que hiciera un pastel borracho, porque me encantaban. Ella se rio y rodo la cabeza haciéndome saber que no iba a tener suerte esta vez. Mi abuelo, sin levantar la cabeza se dirigió a encender el horno moruno donde coceríamos el bizcocho que no sabía aún de que sería, pero pronto saldría de dudas. 

Cogió un molde adecuado redondo y lo untó bien con mantequilla y lo enharinó un poco. Quería que salieran al menos, diez buenas raciones.

Cogió 20 gr de pasas que había hidratado un rato y las picó bien en un mortero hasta conseguir una pasta. Batió tres huevos del corral e incorporo la pasta de pasas. Tenía una olla con agua hirviendo de la cual echó 240 ml en un lebrillo, y diluyo 85 gr de algarroba que habían tostado primero y hecho harina con ella. Agregó entonces 240 ml de leche, 125 gr de yogur natural, 5 cucharadas de miel, una cucharadita de aceite de oliva, un poco de vainilla en polvo y por último, una cucharadita de bicarbonato. Mezclo todo muy bien y mientras movía con una varilla fue introduciendo 250 gr de harina de trigo de la panadería. Con mucho cuidado de no hacer grumos, despacito, despacito y moviendo en forma circular sin parar. 

Mi abuelo acababa de meter el último garbón de leña en la boca del horno. Cuando se apagase, retiraría las cenizas a los lados y estaría listo para cocer el bizcocho. Cuando creyó que el horno estaba bueno, metió el molde con la pala en su centro, pues según me dijo, era la parte más alta de su bóveda y así no quemaría la superficie porque no quería que se hiciera costra. Menos de 45 minutos fueron suficientes para que saliera del horno y lo desmoldaran. -Es un bizcocho de algarroba, verás que bueno está. Y tenían razón. Podía cortarla por el medio en dos mitades y llenarla con una buena mermelada, pero... hijo, nos gusta mojar con chocolate.