sábado, 1 de julio de 2017

155.- COQUETES DEL FORAT / COCAS CON AGUJERO



RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA. PUBLICAT EN EL DIARI LES PROVINCIES.


07-07-2017

Foto Chelo Peiró Sanchis

El temps estava variable, les nits eren plàcids i les albes fresquetes, i s'agraïa. Ens n'havíem anat a la caseta de camp perquè la meua iaia volia trasplantar dels tests que tenia les plantes en el jardí d'estiu, eixe que estava davant del riurau. Les canes, les dàlies, els clavells i clavellines, geranis, les margarides, i sobretot les alfàbegues que cuidava amb molt de mimo. Ja pujats en el carro, notava un olor estrany, i és que portava un test molt especial amb un "galán de noche" que m'olia fatal, no m'agradava res la seua olor, però sembrat en un lloc precís, el seu aroma espantaria els mosquits i per això era imprescindible l'haver d'aguantar eixa fragància dolçassa que particularment, em produïa mal de cap. 

El meu iaio ajudant amb l'aixada a sembrar sota la direcció de la meua iaia. Un forat en el lloc precís, un poal d'aigua i planta sembrada, així l'una darrere de l'altra fins que va quedar configurat el preciós jardí. 

La meua tia s'havia ficat en el cap el fer-nos una menjar especial, la calor de mig dia invitava a menjar lleuger, res de calent i per això es va voler ficar en farina. Atent, vaig començar a seguir els passos que anava donant, preguntant-li ja, que menjaríem. Ella somrient i sense dirme res. 

En un bol, va posar 400 grams de farina de blat, dos cullerades d'oli d'oliva, dos pessics de sal, i dos de sucre i al final 20 grams de rent fresc del forn que va esmicolar. Va fer un foratet en el mig i va posar 200 mil·lilitres d'aigua tèbia i va començar a pastar fins que va obtindre una massa fina, sense cap grum i gens dura. Va deixar que reposara tapada amb un drap davall de l'escala durant una hora. 

Mentrestant va cuinar un guisat amb pimentó verd i roig, amb tomaca, tot bé sofregit amb pebre roig fullat que quan va estar fet li va tallar uns ous durs. Va netejar unes anxoves que va posar en oli d'oliva i en un altre plat uns coent. Tot això per a acompanyar a les coques que acabaríem de fer. 

Passat el temps, la massa havia doblat el seu volum. Amb eixa quantitat, van eixir díhuit boletes de 40 grams cada una que va deixar que reposaren un estoneta més. Les va aplanar donant-li forma de coca redona fent-li un forat en el centre amb el dit. 

En una paella amb oli d'oliva suau i no molt calent, les va anar fregint de dos en dos, procurant no daurar-les molt perquè no enduriren. Una vegada fregides les va posar sobre paper absorbent, donant-los la volta perquè tragueren l'excés d'oli. Després, cadacuns posaria damunt el companatge que volguera. 

Em van reservar algunes, perquè es podia menjar tant amb dolç, com amb salat, per això, amb melmelada d'albercoc que havia fet la meua iaia estaven de mort les coques fregides amb forat. Ningú parlava, la boca plena sense donar treva. Jo ficava el dit pel forat mentres li donava voltes rosegant-la. M'agradava posar-li un poquet més de sal i acompanyar amb mossos d'ou dur que m'havien reservat. 

COCAS CON AGUJERO 

El tiempo estaba variable, las noches eran apacibles y los amaneceres fresquitos, y se agradecía. Nos habíamos ido a la casita de campo porque mi abuela quería trasplantar de las macetas que tenía las plantas en el jardín de verano, ese que estaba delante del riurau. Las canas, las dalias, los claveles y clavelinas, geranios, las margaritas, y sobre todo las albahacas que cuidaba con mucho mimo. Ya subido en el carro, notaba un olor estraño, y es que llevaba una maceta muy especial con un “galán de noche” que me olía fatal, no me gustaba nada su olor, pero sembrado en un lugar preciso, su aroma espantaría los mosquitos y por eso era imprescindible el tener que aguantar esa fragancia dulzona que particularmente, me producía dolor de cabeza. 

Mi abuelo ayudando con la azada a sembrar bajo la dirección de mi abuela. Un agujero en el lugar preciso, un cubo de agua y planta sembrada, así una tras otra hasta que quedo configurado el precioso jardín. 

Mi tía se había metido en la cabeza el hacernos una comida especial, el calor de medio día invitaba a comer ligero, nada de caliente y por ello se quiso meter en harina. Atento, empecé a seguir los pasos que iba dando, preguntándole ya, que comeríamos. Ella sonriendo y sin rechistar. 

En un cuenco, puso 400 gramos de harina de trigo, dos cucharadas de aceite de oliva, dos pellizcos de sal, y dos de azúcar y al final 20 gramos de levadura fresca de la panadería que desmenuzó. Hizo un agujerito en el medio y puso 200 mililitros de agua tibia y empezó a amasar hasta que obtuvo una masa fina, sin ningún grumo y nada dura. Dejó que reposara tapada con un paño debajo de la escalera durante una hora. 

Mientras tanto cocinó un guiso con pimiento verde y rojo, con tomate, todo bien sofrito con pimentón de hojilla que cuando estuvo hecho le cortó unos huevos duros. Limpió unas anchoas que puso en aceite de oliva y en otro plato unos picantes. Todo ello para acompañar a las cocas que íbamos a terminar de hacer. 

Pasado el tiempo, la masa había doblado su volumen. Con esa cantidad, salieron dieciocho bolitas de 40 gramos cada una que dejó que reposaran un ratito más. Las aplano dándole forma de coca redonda haciéndole un agujero en el centro con el dedo. 

En una sartén con aceite de oliva suave y no muy caliente, las fue friendo de dos en dos, procurando no dorarlas mucho para que no endurecieran. Una vez fritas las puso sobre papel absorbente, dándoles la vuelta para que sacaran el exceso de aceite. Después, cada uno se pondría encima el condumio que quisiera. 

Me reservaron algunas, porque se podía comer tanto con dulce, como con salado, por eso, con mermelada de albaricoque que había hecho mi abuela estaban de muerte las cocas fritas con agujero. Nadie hablaba, la boca llena sin dar tregua. Yo metía el dedo por el agujero mientras le daba vueltas mordisqueándola. Me gustaba ponerle un poquito más de sal y acompañar con bocados de huevo duro que me habían reservado.