lunes, 11 de mayo de 2015

36.-PAELLA D'ESPINACS I ALADROC


RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA. PUBLICAT EN EL DIARI LES PROVÍNCIES 

14-03-2015.  


            Foto Bernat Cardona


   La quaresma era una època d'arreplegament i més en aquella època en què Espanya era catòlica, apostòlica, romàna a més no poder. Els assumptes de l'església es portaven estrictament, així com els seus preceptes i manaments, encara que fóra aparentment. Però en cap casa, se li ocorria en un divendres, infringir la norma de no menjar carn. Així, doncs, s'havia d'inventar una menjar senzilla, amb ingredients senzills. Els potatges de verdures, els fesols, llentilles i cigrons bullits... En definitiva tot un art culinari per a no infringir la norma establida per a no caure en pecat mortal. 

   El meu iaio havia anat a l'almadrava del Verger i havia tornat amb el carro fins als topes d'algues que els temporals marítims s'encarregaven de tirar a la vora de la mar. Havia de canviar el llit del l'animal, traient el fem i omplint el pis amb eixa alga, que al portar sal, era molt bona per als cascos de l'animal. Descarregar a ganxos no era tasca fàcil. Pujat en la part alta de la càrrega anava punxant buidant el carro. Encara tenia per davant el traure el fem del estable, carregar-ho en el carro i anar a escampar-ho als camps de vinyes. Però això seria un altre dia. 

   La meua iaia havia comprat un quilo d'aladroc i de moralla. El peix en quaresma era cuant més es venia. Va posar les sarments davall dels ferros i va col·locar la paella afegint un poc d'oli per a veure si estava ben anivellada. Havia netejat i trossejat uns espinacs. Tallat un poc de ceba molt fina, uns alls i va ratllar una tomaca. Havia netejat bé els aladrocs, llevant-los el cap, les vísceres i l'espina Li va botar foc a la llenya i va començar sofregint la ceba i els alls. Un poc de sal perquè no esguitara i quan començaven a estar transparents va posar els espinacs removent sense parar. Va posar la tomaca ratllada, i va esperar que evaporara l'aigua que havia soltat. Abans havia fet un caldo amb la morralla, una tomaca i una ceba sencera i una cullereta de pebre roig i ho havia colat. Va posar l'arròs i el safrà que havia torrat en un paper, ho va sofregir un poc i va afegir el caldo. Quan va començar a bullir amb ganes, va distribuir els aladrocs oberts per damunt. Quan el l'arròs es va posar a queixar-se, la va traure del foc, va deixar que reposara i a la taula. 


RECUERDOS DE MI INFANCIA.



   La cuaresma era una época de recogimiento y más en aquella época en que España era católica, apostólica, romana a más no poder. Los asuntos de la Iglesia se llevaban estrictamente, así como sus preceptos y mandamientos, aunque fuera aparentemente. Pero en ninguna casa, se le ocurría en un viernes, infringir la norma de no comer carne. Así, pues, se había de inventar una comida sencilla, con ingredientes sencillos. Los potajes de verduras, las judías, lentejas y garbanzos hervidos... En definitiva todo un arte culinario para no infringir la norma establecida para no caer en pecado mortal. 

   Mi abuelo había ido a la almadraba del Vergel y había vuelto con el carro hasta los topas de algas que los temporales marítimos se encargaban de sacar del mar. Debía cambiar el lecho del animal, sacando el estiércol y llenando el piso con esa alga, que al llevar sal, era muy buena para los cascos del animal. Descargar a ganchos no era tarea fácil. Subido en la parte alta de la carga iba pinchando vaciando el carro. Aún tenía por delante sacar el estiércol del establo, cargarlo en el carro e ir a escamparlo a los campos de viñas. Pero eso sería otro día. 

   Mi abuela había comprado un kilo de boquerones y de morralla. El pescado en cuaresma era cuando más se vendía. Puso los sarmientos debajo de los hierros y colocó la paella añadiendo un poco de aceite para ver si estaba bien nivelada. Había limpiado y troceado unas espinacas. Cortado un poco de cebolla mucho fina, unos ajos y ralló un tomate. Había limpiado bien los boquerones, quitando la cabeza, las vísceras y las espinas. Prendió el fuego a la leña y empezó sofriendo la cebolla y los ajos. Un poco de sal para que no salpicara y cuando empezaban a estar transparentes puso las espinacas removiendo sin parar. Puso el tomate rallado, y esperó a que evaporara el agua que había soltado. Antes había hecho un caldo con la morralla, un tomate y una cebolla entera y una cucharilla de pimienta rojo y la había colado. Puso el arroz y el azafrán que había tostado en un papel, lo sofrió un poco y añadió el caldo. Cuando empezó a hervir con ganas, distribuyo los boquerones abiertos por encima. Cuando el arroz se puso a quejarse, la sacó del fuego, dejó que reposara y a la mesa.


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada