RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA. PUBLICAT EN EL DIARI LES PROVÍNCIES
07-02-2015.
Foto: Bernat Cardona Bañó
L'hivern anava passant i el fred del mes de
febrer era molt bo perquè faria que que els arbres no despertaren massa prompte
i alguna gelada d'ultima hora cremara els nous brots primerencs. La poda dels
ceps estava acabada i ara només caldría esperar la seu brotació a la primavera.
Així i tot els ametlers començaven a traure les seues flors i esperaríem que no
es gelaren els seus xicotets fruits que farien. El camp estava preciós. Havia
plogut i l'olor de terra era indescriptible. En la caseta, el meu iaio llevava
les herbes de les faves i pésols que tenia sembrats. Repassava amb l'aixada les
cebes per a conservar fresca la terra i no s'entollara amb les pluges i les
podrira. Les cols de cop creixien precioses.
La meua iaia, mentrestant
agranava el riurau i la meua tia estava cuinant uns dels plats que més ens
agradava: l'arròs amb faves pelades. Havíem anat els quatre a passar el
diumenge a la caseta amb el carro. Per a això, havia posat a remulla la nit
abans les faves seques i pelades. El meu
iaio va agafar unes penques del nuquet i després de pelar-les i llavar-les bé
en la séquia se les porte a la meua tia que els va llevar els fils i les va
refregar amb sal grossa en la seua mà per a llevar-los l'amargor. Les va tallar
a trossos i les va posar en aigua.
Va posar la cassola sobre
els ferros al foc. En oli d'oliva, li va donar unes voltes a la carn (un peut
de porc a trossets, orella de porc trossejada i trossets de cansalada fresca). Una vegada
daurada un poc la carn, va afegir les faves pelades hidratades i una cullereta
de pebre roig de fulla removent tot molt bé. Va posar l'aigua fins mitja
cassola i va deixar que bullira sobre mitja hora. Va afegint
les penques. Va esperar sobre quinzes minuts mes i va afegir la carlota,
trossets de cor de col blanca i el napicol pelat i tallat en trossos, així com
unes fulles de col verda talla a trossos. El safrà en brines el va
col·locar dins d'un paper sobre la tapadora de la cassola perquè es torrara i
així ficar-ho a ultima hora. Passada mitja hora va revisar de caldo i a les dotze i mitja en
punt, segons se'ns haja quedat el caldo de curt, va afegir dos gots d'aigua
calenta i quan va començar a bullir
novament, va afegir el safrà i un gots i mig d'arròs. Coen durant 20 minuts
removent de tant en tant perquè no s'apegue l'arròs. Quan estiga al punt, es
rectifica de sal i es deixa reposar
perquè espessisca quedant molt melós per a servir.
RECUERDOS DE MI INFANCIA
El invierno iba pasando y el frío del mes de febrero
era muy bueno porque haría que les árboles no despertaran demasiado pronto y
alguna helada de última hora quemara les nuevos brotes tempranos. La poda de las cepas estaba acabada y ahora solo
habría que esperar que brotaran en primavera. Aun así los
almendros empezaban a sacar sus flores y esperaríamos que no se helaran sus
pequeños frutos que harían. El campo estaba precioso. Había llovido y el olor
del suelo era indescriptible. En la casita, mi abuelo quitaba las hierbas de
las habas y guisantes que tenía sembrados. Repasaba con la azada las cebollas
para conservar fresca la tierra y no se encharcara con las lluvias y las
pudriera. Las coles de bola crecían preciosas.
Mi abuela, mientras tanto barría el riurau y mi tía
estaba cocinando unos de los platos que más nos gustaba: el arroz con habas secas.
Habíamos ido los cuatro a pasar el domingo a la casita con el carro. Para eso,
había puesto en remojo la noche antes las habas secas y peladas. Mi abuelo
cogió unas pencas del y después de pelarlas y lavarlas bien en la acequia se
las llevó a mi tía que les quitó los hilos y las refregó con sal gorda en su
mano para quitarles el amargor. Las cortó a trozos y las puso en agua.
Puso la cazuela sobre los hierros al fuego. En aceite
de oliva, le dio unas vueltas a la carne (un piececito de cerdo a trocitos,
oreja de cerdo troceada y trocitos de tocino fresco). Una vez dorada un poco la
carne, añadió las habas peladas hidratadas y una cucharilla de pimienta rojo de
hojilla removiendo todo muy bien. Puso el agua hasta media cazuela y dejó a que
hirviera sobre media hora. Añadió las
pencas. Esperó sobre quinces minutos mes y añadió la zanahoria, trocitos de
corazón de col blanca y el nabicol pelado y cortado en trozos, así como unas
hojas de col verde cortada a trozos. El azafrán en briznas lo colocó dentro de un
papel sobre la tapadora de la cazuela para que se tostara y así meterlo a última
hora. Pasada media hora revisó de caldo y a las doce y media en punto, según se
haya quedado el caldo de corto, añadió
dos vasos de agua caliente y cuando empezó a hervir nuevamente, añadió el azafrán
y un vaso y medio de arroz. Coció
durante 20 minutos removiendo de vez en cuando porque no se pegara en el fondo.
Cuando estuvo al punto, rectificó de sal y se dejó reposar para que
espesase quedando muy meloso para servir.