sábado, 8 de julio de 2017

156.- POLP AL FORN / PULPO AL HORNO


RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA. PUBLICAT EN EL DIARI LES PROVINCIES.


08-07-2017



Havien caigut quatre gotes i l'ambient estava molt humit. La calor i la humitat mesclats feien que la suor amerara el cos i el malestar estiguera present. Al marge d'això, havia passat quasi tota la setmana en la plaça. El muntatge dels palcos, les barreres, els quintos amb la seu burreta pels carrers, la il·luminació, els coets... l'ambient de festa s'havia instal·lat, ja estàvem una altra vegada en les festes patronals. Una setmana per davant, plena de revetles, bous en el carrer i sopars, molts sopars amb els meus pares i amics, que amb la taula en el carrer, ens permetria disfrutar al màxim de les festes. 

Un altre senyal significativa és que Vicente el Nay, ja s'havia posat la faixa roja i la branqueta de romer en la butxaca de la camisa. En el seu bar, en el carrer de l'ajuntament, no es parlava d'una altra cosa que no fóra de bous. Que ramaderies venien enguany, que si el bou embolat, que si aquell ja l'havia agafa, la mona sentén, del dia que... 

Dissabte, hui començaven oficialment les festes amb la presentació de la reina de festes i la seu cor d'honor. Les perruqueries no donarien l'abast, els festers ultimant els preparatius. Ja estaven col·locant les cadires en la plaça davant de l'escenari. L'orquestra afinava els seus instruments. Calor, molta calor. 

A casa, a ma mare li havien portat un polp enorme congelat, calcule que pesaria cinc quilos i ho anava a cuinar de manera que li durara per a uns quants dies, perquè així serviria per a la cerveseta prèvia als sopars que s'acostaven. Vaig vore com encenia el forn perquè aconseguira els 200 graus. 

Amb el polp ja descongelat, ho va llavar bé, li va llevar els ulls i el cul i li va donar la volta al cap netejant-lo de vísceres, deixant-li la melsa i tornant-la a la seua posició inicial. Enmig de les potes, li va fer un tall i així es van obrir. 

Una safa de forn fonda va posar un got d'oli d'oliva, i on va passar el polp perquè s'impregnara. Uns grans de pebre negre i dos o tres fulls de llorer i uns dents d'alls als què els va pegar uns colpets, amb la seua pell. Ho va empolvorexar amb un poc de pebre blanc, pebre roig fullat. I va posar finalment dos gots de vi blanc sec. La safata al forn, que havia baixat ara a 160 graus. A cocció lenta quasi dos hores ho va tindre dins. Però quan ja va comprobar, punxant-ho, que ja estava tendre, va traure la safa i va retirar tot el líquid sobrant tornant-ho a ficar ara al grill per a torrar-ho. Li va donar la volta en quinze minuts i en mitja hora teníem un polp que llevava els sentits. 

Amb el líquid i la salsa generada, la va colar, amb ella i un poc d'aigua més, va bullir uns fesols blancs per a xuplar-se els dits. 

Un soroll va captar la meua atenció, estaven descarregant les enormes bigues de fusta, que servirien perquè els quintos feren amb elles les barreres, lligant-les amb cordes sobre dos verticals recolzades en les parets, anirien lligant les altres horitzontalment tancant tots els carrers, fins a convertir la plaça en un rogle per a disfrutar de la solta de vaquetes. La diversió estava servida. 

PULPO AL HORNO 

Habían caído cuatro gotas y el ambiente estaba muy húmedo. El calor y la humedad mezclados hacían que el sudor empapara el cuerpo y el malestar estuviera presente. Al margen de ello, había pasado casi toda la semana en la plaza. El montaje de los “palcos”, las barreras, los quintos con su burrita por las calles, la iluminación, los cohetes… el ambiente de fiesta se había instalado, ya estábamos otra vez en las fiestas patronales. Una semana por delante, llena de verbenas, toros en la calle y cenas, muchas cenas con mis padres y amigos, que con la mesa en la calle, nos permitiría disfrutar al máximo de las fiestas. 

Otra señal significativa es que Vicente el Nay, ya se había puesto la faja roja y la ramita de romero en el bolsillo de la camisa. En su bar, en la calle del ayuntamiento, no se hablaba de otra cosa que no fuese de toros. Que ganaderías venían este año, que si el toro embolado, que si fulano ya la había cogido, la borrachera se entiende, del día que… 

Sábado, hoy empezaban oficialmente las fiestas con la presentación de la reina de fiestas y su corte de honor. Las peluquerías no darían abasto, los festeros ultimando los preparativos. Ya estaban colocando las sillas en la plaza delante del escenario. La orquesta afinaba sus instrumentos. Calor, mucho calor. 

En casa, a mi madre le habían traído un pulpo enorme congelado, calculo que pesaría cinco kilos y lo iba a cocinar de manera que le durase para varios días, porque así serviría para la cervecita previa a las cenas que se avecinaban. Vi como encendía el horno para que alcanzara los 200 grados. 

Con el pulpo ya descongelado, lo lavó bien, le quito los ojos y el pico y le dio la vuelta a la cabeza limpiándola de vísceras, dejándole el bazo y volviéndola a su posición inicial. En medio de las patas, le hizo un corte y así se abrieron. 

Una bandeja de horno algo honda puso un vaso de aceite de oliva, y en donde pasó el pulpo para que se impregnara. Unos granos de pimienta negra y dos o tres hojas de laurel y unos dientes de ajos a los que les dio dado unos golpecitos, con su piel. Lo espolvoreó con un poco de pimienta blanca, pimentón de hojilla. Y puso por último dos vasos de vino blanco seco. La bandeja al horno, que había bajado ahora a 160 grados. A cocción lenta casi dos horas lo tuvo dentro. Pero cuando ya comprobó, pinchándolo, que ya estaba tierno, sacó la bandeja y retiró todo el líquido sobrante volviéndolo a meter ahora al grill para tostarlo. Le dio la vuelta en quince minutos y en media hora teníamos un pulpo que quitaba los sentidos. 

Con el líquido y la salsa generada, la coló, con ella y un poco de agua más, hirvió unas alubias blancas para chuparte los dedos. 

Un ruido captó mi atención, estaban descargando las enormes vigas de madera, que servirían para que los quintos hicieran con ellas las barreras, atándolas con cuerdas sobre dos verticales apoyadas en las paredes, irían atando las demás horizontalmente cerrando todas las calles, hasta convertir la plaza en un corro para disfrutar de la suelta de vaquillas. La diversión estaba servida.