lunes, 18 de mayo de 2015

43.- FAVES SACSAES


 

RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA. PUBLICAT EN EL DIARI LES PROVÍNCIES 


02-05-2015.  


   
Havia entrat Maig, el mes de les flors. El dia u, dia del treballador, on en aquells dies el sindicat vertical, únic autoritzat, realitzava els seus actes en tot Espanya amb jocs esportius, taules de gimnàstica femenina per a exaltar la figura del Caudillo. Eren dies en què la postguerra encara estava present i la gent resignada. La por de què els havia tocat estar en un o altre ban seguia present, inclosos els seus recels. Però ja dic, la vida seguia. 

Fava de la sella negra / Haba de la ceja negra

El meu iaio estava agafant faves que ja estaven al punt final. Em va explicar que al principi s'agafen tendres amb les que elaborem el "perolet", que no és més que el guisat amb pollastre i costelletes de porc, a qui afegim trossets d'embotit (sobrassada i botifarra) i que li posem faves senceres amb la seua pell i tot. Per a rematar la faena, un ou trencat per comensal.

A mesura que la fava anava granant i acumulant midó la seua utilitat culinària canviava. Ara quan la desgranaves i et trobaves que tenia una ratlla negra i ella estava blanca estaven en el punt requerit per a "sacsarlas" és a dir, cuinar-les sent elles les úniques protagonistes. Este tipus de plat, encara que molt conegut en aquella època, hui en dia si no és de cultiu propi és impossible fer-ho, ja que les faves, llevat que siguen seques no es venen en eixe punt de maduració. Oli en la cassola plana, uns alls picats, dos cullerades de pebre roig de full en una mà i un got d'aigua. Es tira el pebre roig es remou i abans de que es creme l'aigua. Les faves de la la cella negra, removem (sacsem) diverses vegades, cobrim d'aigua i deixem coure a foc mitjà fins que queden quasi amb l'oli. Res més ni res menys. 


Amb eixa fava de la sella negra, encara es llevava la part exterior i es partia en dos per a assecar-la i d'esta manera poder fer l'arròs amb fava pelada. Un altre procés era quan la pell de la fava es començava a fer negra i el gra marró. Era llavors quan el meu iaio ja les arreplegava per a anar estenent-les sobre un canyís al sol perquè s'assecaren i després poder traure el fruit sec per a guardar, perquè amb elles, prèviament posades a remulla faria les faves condimentades amb coent.

RECUERDOS DE MI INFANCIA

Había entrado Mayo, el mes de las flores. El día uno, día del trabajador, donde en aquellos días el sindicato vertical, único autorizado, realizaba sus actos en todo España con juegos deportivos, tablas de gimnasia femenina para exaltar la figura del Caudillo. Eran días en que la posguerra aún estaba presente y la gente resignada. El miedo de los que les había tocado estar en uno u otro bando seguía presente, incluidos sus recelos. Pero ya digo, la vida seguía.

Mi abuelo estaba cogiendo habas que ya estaban en su punto final. Me explicó que al principio se cogen tiernas con las que elaboramos el "perolet", que no es más que el guisado con pollo y costillitas de cerdo, al que añadimos trocitos de embutido (sobrasada y butifarra) y que le ponemos habas enteras con su piel y todo. Para rematar la faena, un huevo cascado por comensal.

A medida que la haba ya no estaba tierna y acumulaba almidón, su utilidad culinaria cambiaba. Ahora cuando la desgranabas y te encontrabas que tenía una raya negra y ella estaba blanca estaban en el punto requerido para menearlas "sacsarlas", es decir, cocinarlas siendo ellas las únicas protagonistas. Este tipo de plato, aunque muy conocido en aquella época, hoy en día si no es de cultivo propio es imposible hacerlo, puesto que las habas, a no ser que sean secas no se venden en ese punto de maduración. Aceite en la cazuela plana, unos ajos machacados, dos cucharadas de pimentón de hojilla en una mano y un vaso de agua. Se echa el pimentón se remueve y antes de que se queme el agua. Las habas de la la ceja negra, removemos (sacsamos) varias veces, cubrimos de agua y dejamos cocer a fuego medio hasta que queden casi con el aceite. Nada más ni nada menos.

Con esa haba de la ceja negra, aún se quitaba la parte exterior y se partía en dos para secarla y de esta manera poder hacer el arroz con haba pelada. Otro proceso era cuando la piel de la haba se empezaba a hacer negra y el grano marrón. Era entonces cuando mi abuelo ya las recogía para ir extendiéndolas sobre un cañizo al sol para que se secaran y después poder sacar el fruto seco para guardar, pues con ellas previamente puestas en remojo, haría las habas condimentadas con picante.