Netejar
les pebreres verdes davall de l'aixeta. Tallar la cua a arran i per les part de
baix fer-los dos talls en forma de creu allargats i col·locar-los dins del bot
netejat a consciència amb la intenció que càpien el major possible.
En
la seua part superior i en forma de corona, col·locar una branca de llimera amb els seus
fulls vells (tendres amargarien) de manera que a l'afegir-li el líquid estes
facen que no suren. Si la salmorra és per a guardar i no menjar-la de seguida,
caldrà afegir-li, a més de la branca de llimera, una branca amb els seus fulls
vells de garrofera o fulls de canya de canyar de la part baixa més oscures. Els
fulls tendres com a conservants o additius en la salmorra amarguen.
En
una gerra de vidre, tres dits de vinagre i la resta d'aigua del pou o mineral
(mai amb clor) mentres removem amb una cullera de fusta (mai metàl·lica) anar tirant
la sal marina (mai amb fluor afegit) necessària fins que deixe de mesclar-se i
es deposite en el fons, senyal que l'aigua està asalmorrá. El punt ja està
donat. Guardar un poc perquè a l'omplir el pot les pebreres absorbiran líquid en el seu interior i
abaixarà el nivell. Caldrà reposar.
Omplir
el pot amb la mescla i tapar, reposar tantes vegades siga necessari.
Depositar-ho al sol per a accelerar la seua oxidació per l'efecte de la calor i
convertir-ho en tan saborósa salmorra.
Quan
les pebreres adquirisquen el color groguenc, ja estan bones.
Al
destapar el pot es formarà en dies una bromera, senyal inequívoc de què ha eixit perfecta.
El
bot ha de guardar-se en un lloc fresc i fosc, però com abans, sense neveres
PIMIENTOS
EN SALMUERA
Limpiar
los pimientos verdes debajo del grifo. Cortar
el rabo a ras y por las parte de abajo hacerles dos cortes en forma de cruz
alargados y colocarlos dentro del bote
limpiado a conciencia con la intención de que quepan el mayor número posible.
En
su parte superior y en forma de corona, colocó una rama de limonero con
sus hojas viejas (tiernas amargarían) de forma que al añadirle el líquido estas
hagan que no floten. Si la salmuera es para guardar y no comerla
enseguida, habrá que añadirle, además de la rama de limonero, una rama con sus
hojas viejas de algarrobo u hojas de caña de cañar de la parte baja más oscura.
Las hojas tiernas como conservantes o aditivos en la salmuera amargan.
En
una jarra de cristal, tres dedos de vinagre y el resto de agua del
pozo o mineral (nunca con cloro) mientras removemos con una cuchara de madera
(nunca metálica) echar la sal marina (nunca con flúor añadido) necesaria
hasta que deje de mezclarse y se deposite en el fondo, señal que el agua
está a salmuerada. El punto ya está dado.
Guardar un poco porque al llenar el tarro los pimientos absorberán líquido en
su interior y bajará el nivel. Habrá que reponer.
Llenar el tarro con la mezcla y tapar, reponer tantas veces sea necesario. Depositarlo al sol para acelerar su oxidación
por el efecto del calor y convertirlo en tan sabroso encurtido.
Cuando
los pimientos adquieran el color amarillento, ya están buenos.
Al
destapar el tarro se formaría en días una espuma, señal inequívoca de que había
salido perfecta.
El
bote debe guardarse en un lugar fresco y oscuro, pero como antes, sin neveras
