sábado, 24 de octubre de 2015

68.- PANELLETS DE AMETLLA / PANELLETS DE ALMENDRA


RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA. 

24-10-2015

Foto Chelo Peiró Sanchis

Estava en el camp amb el meu iaio arreplegant herbes per a bullir, la meua tia s'havia encabotat a voler fer coques, perquè en una setmana ja anirien cap al poble a passar l'hivern. Volia fer la despedida, perquè les coques en el forn morú, per a poder a tornar a fer-les, perquè a casa no disposàvem d'eixe forn. La terra estava mullada, havia plogut amb intensitat en els últims dies. El camp estava verd, preciós, l'olor de terra. El dent de lleó (Pixallits), els llicxons, la xicoria (Camaroja), les roselles... anàvem agafant a mesura que el meu iaio m'ensenyava quals eren les bones per a bullir. 

Però la vesprada anterior, el meu iaio s'havia deixat parades unes trampes (rateretes) amb unes olives madures, que al picar-la, es tancaven i enganxaven al pardal que la intentava mossegar. Les havia posat estratègicament col·locades entre els ceps que ja els queien els pampols. Estava entrant el tord perquè el temps acompanyava, que junt amb la merla negra, era molt apreciada per a cuinar-les amb oli i alls. A mi, la veritat que no em deia molt, però a casa dels meus iaios, era habitual cuinar-los, així, com fregits amb tomaca. 

Arribem al bancal on estaven les trampes posades i el meu iaio m'espente perquè fóra a veure si havíem agafat quelcom. Hi havia lloc un muntonet de terra i sobre ell, havia soterrat la ratereta de què només sobreeixia l'oliva morada i brillant. A vegades posava com a esquer formigues amb ales, que al moure's al sol, atreia als pardalets que a l'intentar mossegar-la quedaven atrapats. Però això com dic, era per als pardalets. Hui anàvem de caça major, una merla, era una merla i no et dic els tords. Per a estos menesters havia lligat la trampa amb un fil d'empalomar a una estaca, perquè la força del pardal podia arrossegar la trampa i inclús portar-se-la. De vint-i-cinc trampes disposades en tot el bancal, vaig arreplegar més de vint. El meu iaio darrere tornant-les a parar per a tornar demà. 

Amb el cabàs ple d'herbes i el morral ple de pardals arribem a la caseta més contents que unes pasqües. 

Les meues ties i la meua iaia estaven aqueferades. S'acostava Tots Sants i estaven elaborant un dolç que a mi em tornava boig, bo, a mi i a tots. Estaven fent "PANELLETS" d'ametla. Com la meua curiositat no tenia fi, la primera cosa que pregunte és això com es feia i me van anar explicant. 

Per cada 125 grams d'ametla pelada i mòlta, 75 grams de sucre, 4 cullerades d'aigua i un ou. La clara per a mesclar i el rovell per a untar-los. I pinyons. 

Elaborem calfant l'aigua amb el sucre. Deixar bullir dos a tres minuts removent la mescla. Traure la cassola del foc i abocar l'ametla mòlta, mesclant amb paciència i afegint, en quant estiga tèbia la mescla, la clara de l'ou. Pastem fins que es quede una massa fina que no es pegue als dits. 

Reservem en un lloc fresc almenys durant dos hores. Després anem formant boletes d'uns 25 grams, les untem amb el rovell, arrebossem amb pinyons i introduïm en el forn sobre paper d'enfornar durant 15 minuts a 190 graus. Traiem i tornem a untar amb rovell i mantenim en el forn 5 minuts més. I llest. 

PANELLETS DE ALMENDRA

Estaba en el campo con mi abuelo recogiendo hierbas para hervir, mi tía se había empeñado en querer hacer cocas, pues en una semana ya marcharían hacia el pueblo a pasar el invierno. Quería hacer la despedida, pues las cocas en el horno moruno, para poder volver a hacerlas, en casa no disponíamos de ese horno. La tierra estaba mojada, había llovido con intensidad en los últimos días. El campo estaba verde, precioso, el olor a tierra. El diente de león (Pixallits), la cerraja (Llicxons), la xicoria ( Camaroja), la planta de la amapola (roselles)… íbamos cogiendo a medida que mi abuelo me enseñaba cuales eran las buenas para hervir.

Pero la tarde anterior, mi abuelo se había dejado paradas unas trampas (rateretes) con unas aceitunas maduras, que al picarla, se cerraban y enganchaban al pájaro que la intentaba morder. Las había puesto estratégicamente colocadas entre las cepas que ya les caían las hojas. Estaba entrando el zorzal pues el tiempo acompañaba, que junto con la merla negra, era muy apreciada para cocinarlas con aceite y ajos. A mí, la verdad que no me decía mucho, pero en casa de mis abuelos, era habitual cocinarlos, así, como fritos con tomate. 

Llegamos al bancal donde estaban las trampas puestas y mi abuelo me empujo para que fuese a ver si habíamos cogido algo. Había puesto un montoncito de tierra y sobre él, había enterrado la ratera de la que sólo sobresalía la oliva morada y brillante. A veces ponía como cebo hormigas con alas, que al moverse al sol, atraía a los pájaros que al intentar morderla quedaban atrapados. Pero eso era como digo, para los pajaritos. Hoy íbamos de caza mayor, una merla, era una merla y no te digo los zorzales. Para estos menesteres había atado la trampa con un hilo de empalomar a una estaca, pues la fuerza del pájaro podía arrastrar la trampa e incluso llevársela. De veinticinco trampas dispuestas en todo el bancal, recogí más de veinte. Mi abuelo detrás volviéndolas a parar para volver mañana.

Con el capazo lleno de hierbas y el morral lleno de pájaros llegamos a la casita más contentos que unas pascuas. 

Mis tías y mi abuela estaban atareadas. Se acercaba todos los santos y estaban elaborando un dulce que a mí me volvía loco, bueno, a mí y a todos. Estaban haciendo “PANELLETS” de almendra. Como mi curiosidad no tenía fin, lo primero que pregunte es eso como se hacía y me fueron explicando. 

Por cada 125 gramos de almendra pelada y molida, 75 gramos de azúcar, 4 cucharadas de agua y un huevo. La clara para mezclar y la yema para untarlos. Y piñones. 

Elaboramos calentando el agua con el azúcar. Dejar hervir dos a tres minutos removiendo la mezcla. Sacar la cazuela del fuego y verter la almendra molida, mezclando con paciencia y añadiendo, en cuanto este tibia la mezcla, la clara del huevo. Amasamos hasta que se quede una masa fina que no se pegue a los dedos. 

Reservamos en un lugar fresco al menos durante dos horas. Después vamos formando bolitas de unos 25 gramos, las untamos con la yema, rebozamos con piñones e introducimos en el horno sobre papel de hornear durante 15 minutos a 190 grados. Sacamos y volvemos a untar con yema y mantenemos en el horno 5 minutos más. Y listo.