domingo, 18 de septiembre de 2016

115.- CONILL AL AJILLO I CREÏLLES A LO POBRE / CONEJO AL AJILLO Y PATATAS A LO POBRE


RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA


17-09-2016



Era quasi el capvespre i el meu iaio havia anat a veure un balcal que tenia d'oliveres. Deia que enguany no serien molt grans a causa de la poca pluja que havia caigut. Una d'ací, una altra d'allà, de cada arbre havia portat unes poques per a preparar-les com a ell li agradaven, molt amargues. Sobre un pilar de fusta alt que tenia guardat per a estes ocasions, va anar xafant una a una amb una pedra plana entre les mans. Se'ls notava el seu oli. Després les va remoure bé amb sal grossa dins d'un poal xicotet i les va tapar amb un plat que va posar damunt. Sense més. Després, passats dos dies, tal com m'explicava, obrien soltat un líquid fosc amb l'oleuropeína -me vaig quedar igual- causant de l'amarg de les olives. Les llavaré bé amb aigua per a llevar-los la sal, llavors les posaré en un bot amb unes branquetes de timó i d'uns trossos de llima, em deia. De sal ja tenen prou i és pel que no li posaré més. Començarem a menjar-les en dos o tres dies. Veuràs com t'agraden. 

Els treballs de la passa encara seguien i era hora d'arreplegar tot, agranar el riurau i donar espai per a posar la taula per al sopar. En el carrer ja refrescava i encara que el meu iaio volia fora, es resignava davant de la insistència de les dones: Què vols, que traguem les jaquetes? li deien. 

La meua tia ja estava ficada en cuina. Estava pelant unes creïlles i tallant-les a rodanxes i tenia un conill ja net, tallaet en trossets i lleugerament salats. La cosa pintava bé. El meu iaio havia anat de recapte i el sopar havia de compensar. Va posar una paella al foc de llenya i amb un poc d'oli, va tirar les creïlles dins. Va tallar una ceba gran i un pimentó roig a tires. Va pegar una volta a les creïlles, va tirar la ceba i els pimentons i va posar una tapadora que tenia forats damunt. Va deixar que cogueren a foc baixet i al cap de quinze minuts, les va volteigar i va avivar el foc perquè es dauraren donant-los el punt de sal. Va abaixar el foc, va tapar i va apartar a un costat de la ximenera perquè aguantaren la calor. Havien d'estar entre cuites i fregides, daurades i untoses. El meu iaio, donant una ullada -la fam apretaba- va dir: Creïlles a lo pobre? 

En una altra paella va posar abundant oli d'oliva. Va posar la carn i va començar a remoure amb la paciència de Job amb foc molt baixet. Van passar quasi quinze minuts sense parar de remoure. Hi havia trencat una cabeça d'alls i els havia donat un lleuger colp a cada dent. Els va tirar dins de la paella junt amb un altre cap sencer -per al meu iaio- i va continuar removent perquè no es cremaren. Va retirar del foc. En un morter va picar tres dents d'all pelats, un poquet de sal, dos grans de pebre negre, un poc de jolivert fresc, un poc de timó que havia portat el meu iaio i un poquet de pebre roig fullat. Quan es va fer una pasta va posar un poquet d'aigua, va remoure bé i amb la paella una altra vegada en el foc, ho va tirar dins perquè es mesclara amb l'oli i en deu minuts més de foc fort estava per a menjar el nostre conill amb alls. 

El meu cap continuava pensant si les olives estarien amargues o no. Assentats al voltant de la taula de mobila vella els ulls se'ns eixien. L'olor, el color... el meu iaio ja estava tallant llesques de pa. 

CONEJO AL AJILLO Y PATATAS A LO POBRE
 

Era casi el atardecer y mi abuelo había ido a ver un balcal que tenía de olivos. Decía que este año no serían muy grandes debido a la poca lluvia que había caído. Una de aquí, otra de ella, de cada árbol había traído unas pocas para prepararlas como a él le gustaban, muy amargas. Sobre un pilón de madera alto que tenía guardado para estas ocasiones, fue chafando una a una con una piedra plana entre las manos. Se les notaba su aceite. Después las embadurno bien con sal gorda dentro de un pozal pequeño y las tapó con un plato que puso encima. Sin más. Después, pasados dos días, tal y como me explicaba, abrían soltado un líquido oscuro con la oleuropeína –me quedé igual- causante del amargo de las aceitunas. Las lavaré bien con agua para quitarles la sal, entonces las pondré en un bote con unas ramitas de tomillo y de unos trozos de limón, me decía. De sal ya tienen suficiente y es por lo que no le pondré más. Empezaremos a comerlas en dos o tres días. Verás cómo te gustan. 

Los trabajos de la pasa aún seguían y era hora de recoger todo, barrer el riurau y dar espacio para poner la mesa para la cena. En la calle ya refrescaba y aunque mi abuelo quería fuera, se resignaba ante la insistencia de las mujeres: ¿Qué quieres, que saquemos las chaquetas? le decían. 

Mi tía ya estaba metida en cocina. Estaba pelando unas patatas y cortándolas en rodajas y tenía un conejo ya limpio, cortadito en trozos pequeños y ligeramente salado. La cosa pintaba bien. Mi abuelo había ido de “recapte” (había comido en el campo) y la cena tenía que compensar. Puso una sartén al fuego de leña y con un poco de aceite, las echó las patatas dentro. Cortó una cebolla grande y un pimiento rojo a tiras. Dio una vuelta a las patatas, echo la cebolla y los pimientos y puso una tapadora que tenía agujeros encima. Dejó que cocieran a fuego bajo y al cabo de quince minutos, las volteo y avivo el fuego para que se dorasen dándoles el punto de sal. Bajo el fuego, tapó y apartó a un lado de la chimenea para que aguantaran el calor. Tenían que estar entre cocidas y fritas, doradas y untuosas. Mi abuelo, dando un vistazo -el hambre apretaba- dijo: ¿Patatas a lo pobre? 

En otra sartén puso abundante aceite de oliva. Echo la carne y empezó a moverlos con la paciencia de Job con fuego muy bajo. Pasaron casi quince minutos sin parar de mover. Había roto una cabeza de ajos y les había dado un ligero golpe a cada diente. Los echo dentro de la sartén junto con otra cabeza entera -para mi abuelo- y siguió moviendo para que no se quemaran. Retiró del fuego. En un mortero majó tres dientes de ajo pelados, un poquito de sal, dos granos de pimienta negra, un poco de perejil fresco, un poco de tomillo que había traído mi abuelo y un poquito de pimentón de hojilla. Cuando se hizo una pasta puso un poquito de agua, removió bien y con la sartén otra vez en el fuego lo echó dentro para que se mezclara con el aceite y en diez minutos más de fuego fuerte estaba para comer nuestro conejo al ajillo. 

Mi cabeza seguía pensando si las aceitunas estarían amargas o no. Sentados alrededor de la mesa de mobila vieja los ojos se nos salían. El olor, el color… mi abuelo ya estaba cortando rebanadas de pan.