RECORDS DE LA MEUA INFÀNCIA. PUBLICAT EN EL DIARI LES PROVÍNCIES
10-01-2015.
Era
la vesprada prèvia al dia de Reis. En el corral a casa dels meus
iaios havíem disposat un cabàs de garrofes i un altre de palla per als cavalls
i tres gots de mistela per als Mags d'Orient. La cavalcada estava a punt de
començar i allí que ens en vam anar amb eixa innocent il·lusió
que teníem els xiquets. Ja se sentien els tambors anunciadors que
l'hora estava prop. Es veien torxes enceses i els nervis cada vegada
eren més patents.
Tots ens dirigíem a rebre els
Reis d'Orient que, com tots els anys, vindrien carregats d'il·lusions i joguets
per a tots. Veia als pastorets que havien anat a rebre'ls i al fons, sobre tres
majestuosos cavalls, Melchor, Gaspar i Baltasar acompanyats dels seus
patges i de carros carregats fins dalt de caixes.
La cavalcada era llarga fins a arribar a
l'Església on es prostrarien per a adorar el xiquet Déu.
Les meues ganes eren que tot acabara i que passaren a
deixar els regals. I així va ser.
Ens afanyem per a arribar com més prompte
millor i sense quasi temps perquè obriren la porta, vaig entrar a
casa dels meus pares a veure què havien deixat. Buscant i buscant i
al final davall de la taula del despatx de mon pare, vaig trobar les desitjades
caixes, un abric, una caixa de bombons, una bufanda... ufff i al
final, amagat i embolicat en paper de regal, a veure, a veure, sí, el
patinet que havia demanat.
Ens dirigim a casa dels meus iaios. Em vaig
colar corrent per a veure si s'havien menjat i begut els presents que els vaig
deixar. No quedava res, els cabassos buits així com els gots. Però, on estaven
els regals?.
Vaig pujar a la cambra, vaig buscar per
tota la casa. Vinga, vine ací, "vés al corral" vaig sentir. I mare de Déu, penjats de
l'arbre de la xeringuilla que creixia entre la paret i el safareig,
allí estaven les caixes penjant. Una escopeta amb tapó de suro, uns
guants de llana, el joc de l'oca, un parxís... No tenia prou mans per a
obrir els paquets.
Van preparar el sopar, que no va ser ni més
ni menys que carn a la brasa, pimentó i albergina torrades, carxofes que
preparaven amb oli, sal i un all pelat dins perquè cogués, un plat
d'olives ratllades fetes per la meua iaia i un bon plat de penques en
salmorra. Les havia llavat, llevat els fils, tallades a trossos i bullit.
En un bot, dos parts de vinagre per cinc d'aigua i sal la
que admetera sense que quedara solatge i
el vertiría sobre les penques bullides, amb unes rodanxes de llima per damunt.
RECUERDOS DE
MI INFANCIA
Era la tarde previa al día de Reyes. En el
corral en casa de mis abuelos habíamos dispuesto un capazo de algarrobas y otro
paja para los caballos y tres vasos de mistela para los Magos d'Orient. La
cabalgata estaba a punto de empezar y allí que nos fuimos con esa inocente
ilusión que teníamos los niños. Ya se sentían los tambores anunciadores que la
hora estaba cerca. Se veían antorchas encendidas y los nervios cada vez eran
más patentes.
Todos nos dirigíamos a recibir los Reyes de
Oriente que, como todos los años, vendrían cargados de ilusiones y juguetes
para todos. Veía a los pastorcillos que habían ido a recibirlos y al fondo,
sobre tres majestuosos caballos, Melchor, Gaspar y Baltasar acompañados de sus
pajes y de carros cargados hasta arriba de cajas.
La cabalgata era larga hasta llegar a la
Iglesia donde se postrarían para adorar el niño Dios. Mis ganas eran que todo
acabara y que pasaran a dejar los regalos. Y así fue.
Nos dimos prisa para llegar cuanto más
pronto mejor y sin casi tiempo porque abrieran la puerta, entré en casa de mis
padres a ver qué habían dejado. Buscando y buscando y al final bajo de la mesa
del despacho de mi padre, encontré las deseadas cajas, un abrigo, una caja de
bombones, una bufanda... ufff y al final, escondido y enredado en papel de
regalo, a ver, a ver, sí, el patinete que había pedido.
Nos dirigimos en casa de mis abuelos. Me cole
corriendo para ver si se habían comido y bebido los presentes que les dejé. No
quedaba nada, los capazos vacíos así como los vasos. Sin embargo, donde estaban
los regalos?. Subí a la cámara de arriba, busqué por toda la casa. Venga, ven
aquí, "ves al corral" oí. Y madre de Dios, colgando del árbol de la
jeringuilla que crecía entre la pared y el lavadero, allí estaban las cajas colgando.
Una escopeta con tapón de corcho, unos guantes de lana, el juego de la oca, un
parchís... No tenía suficiente manos para abrir los paquetes.
Prepararon la cena, que no fue ni más ni
menos que carne a la brasa, pimiento y berenjena a la brasa, alcachofas que
preparaban con aceite, sal y un ajo por dentro para que cociese, un plato de
aceitunas chafadas hechas por mi abuela y un buen plato de pencas en salmuera.
Las había había lavado, quitándole los
hilos, las cortó a trozos y las hirvió. En un bote, dos partes de vinagre por
cinco de agua y sal la que admitiera sin que quedara poso y lo echaría sobre
las pencas hervidas, con unas rodajas de lima por encima.